Aquest any es veu que toquen renovacions, per sort ja s’han acabat, perquè la veritat es que no em convencen gens.
He anat a renovar el carnet de conduir, evidentment s’ha de començar per la exhaustiva revisió metge. Entro i després del bon dia, de fer saber el que volia i amb un somriure al llavis, la noia em diu seixanta tres euros. He estat apunt d’entrar en parada cardiorespiratòria, però he aguantat. Em criden que passi a fer les proves...palanquetes seguint la carretera, piloteta blava endevinant quant arriba a lloc i dues preguntes, veus? fumes?.Total tres minuts de rellotge. Seguidament pot passar a la següent visita, això serà serio. Entro, llegeixo vuit lletres amb cada ull, distingeixo quatre colors bàsics i em prenen
Aleshores ho he entès, la veritable revisió metge és quan et diuen lo dels seixanta tres euros, si aguantes i no caus rodó ets apte per conduir i el que faci falta.
Però no estem encara, passi, passi que l’acabarem d’enllestir, assentis aquí, signi en aquesta pantalla digital, seran vint-i-dos amb seixanta euros de taxes i miri somrient la càmera web que li farem una foto. Somrient? si amb menys de mitja hora meu clavat vuitanta cinc euros, ho sento no puc, podeu fer la foto amb aquesta cara d’impotència, total són deu anys.
Com que no en tinc prou, sembla que m’he aixecat masoquista, pujo un parell de pisos amunt per treure’m el carnet internacional, que aquest estiu necessitaré. Ningú no sap on he d’anar, però dedueixen que primer he de passar per caixa. Deu euros més, coi això que ho trobo barat, veig que té trampa, doncs em roben el temps fent una hora de cua.
Finalment surto al carrer...tot fet, anem a treballar que bona falta fa, doncs sumant tot plegat amb el peatge del pàrquing inclòs, m’han volat cent euros.
Tot plegat gràcies a
