Panxing

Tot i ser un esport molt practicat per la gent , cal saber que també te les seves contraindicacions com tota cosa que es practica en aquest món .

Que com me’n he adonat ?.....senzill , tot el cap de setmana de practicar-lo , un cap de setmana que ni tant sols he agafat el cotxe , un cap de setmana amb la gent de casa i els que han vingut de fora , un cap de setmana de xerrar , jeure , estirar-se , dormir , menjar , tornar-hi , i un llarg etc de coses d’aquest tipus .

La única feina que es pot anomenar, es la preparació d’una gran paella d’arròs , un mèrit perdut als pocs moments, doncs ens l’hem cruspit tota , el que ha fet que , tornem quedar absorbits per el sofà amb la tertúlia, interrompuda per la paella, envoltats del soroll dels clics clics dels glaçons .

La pregunta que em ve avui al cap es , com pot ser que descansar cansi tant ? , avui hauria d’estar com nou , ple d’energia , amb ganes de treballar . Però no es així , tinc ganes de tornar a casa i continuar fent el que portava fent des de el divendres al vespre .

Amb tant poques hores no crec que sigui una adicció , per lo tant es tractarà d’anar-ho practicant , de tant en tant , per saber-ne més coses amb el permís sempre de la bàscula del bany que desprès d’uns dies així ,quant entres ja et mira malament i asta sembla que et faci un somriure maliciós .

S’observaran molt acuradament els comentaris de la gent que pugui estar en la mateixa situació , per entre tots intentar esbrinar si es o no , un bon hàbit .

Mentrestant , bona setmana .

Seria fantàstic

Dic seria per que de moment no m’ho deixen fer , serà per desconfiança , per diners o per que seria considerat de tenir unes bones penques .

El cas es que sempre he reclamat i he escampat als quatre vents , sense de moment treure’n res de profit , que les meves millors vacances , o en el seu cas el millor repartiment , seria que podéssim gaudir de quinze dies , junts tota la família , fins aquí tot bé doncs ja ho fem . Després poder fer quatre o cinc dies amb parella sense nens i amb tota tranquil·litat , això també ho tinc aprovat amb nota doncs ho portem fent quatre o cinc anys . Però el que ja seria una passada es el fet de poder gaudir de quatre o cinc dies més , sol . Ara s’ha disparat l’alarma general i tothom està pensant , on vol anar aquest bandarra? , que vol fer sol? , quina en porta de cap? .......doncs heu fallat per que jo soc bon nen ....molt bon nen ( si amb cabells blancs , però nen) i no vull fer el bandarra ni en porto res al cap i potser no aniria sol .

Es tracte de fer una sortida sol , amb algun amic o colla d’amics per desconnectar de tot i deixar de tota obligació o devoció familiar , per tornar a sentir-te jove i no teníem lligams amb família i entitats bancàries . Per suposat jo deixaria a la meva parella sens dubte a fer la seva part “sola”(no soc un masclista ) això si .....vigilant amb alguna infiltrada jejeje.

Tinc un parell d’experiències d’aquest tipus de quant tenia moto , una que varem fer la volta a la península amb tretze dies i l’altre de també tretze dies al Cap Nord a Noruega . Totes dues varen ser unes experiències inoblidables per mi i en guardo un gran record , apart de que prometo que no tinc fills escampats per cap d’aquests llocs , ni motius per haver-n’hi , la única cosa que varem muntar varen ser les motos.

Ara no reclamo tants de dies , doncs entenc que tinc més deures que abans , però reconec que em vindrien de gust i serien profitoses.

Com que de moment la sol·licitud al meu permís està sent constantment denegada , no em queda més remei que anar picant pedra .....i molt intensament , el que no se es si algun dia es trencarà , de moment ni tant sols s’esquerda.

Abans de.....i després de

Vaig llegir aquest llibre d’en Xavier Moret fa més d’un any quant vaig decidir viatjar a Islàndia . Em va agradar l’estil i la manera de relatar les seves vivències en el país, gairebé podríem dir ,en clau d’aventura , fent una gran feina d’investigació sobre el terreny per tal de que més tard, sortís el que per mi, es un gran treball .

No es una guia turística ni molt menys , però la seva lectura et dona un gran impuls per conèixer el que sens dubte es un gran país, amb una gent fantàstica .

No es una lectura obligada per viatjar-hi , però tampoc s’ha de deixar de llegir si no es pretén anar al país en qüestió . La manera en que es planteja l’obra fa que en tot moment , tinguis aquella espurna d’aventura al mateix temps que coneixes molt bé tot l’entorn de cada recó de l’illa.

Ara avui després acabar-lo de rellegir , t’adones que cada paratge que surt en el llibre el pots recordar quasi en directe , diríem , el que fa que la seva lectura t’ompli molt més .

Animo doncs a qui tingui ganes de fer volar la imaginació cap a un món tant diferent i al mateix temps ,poc llunyà ,a viure l’experiència d’una lectura que per mi ha estat molt encisadora .

Aquesta segona lectura , i segurament no última , m’ha fet pensar amb les persones , les pots conèixer i opinar sobre elles , però cada cosa que en descobreixes , fa que siguin menys estranys i més propers . No hi ha com conèixer el terreny per poder-ne opinar .