diumenge, 14 de gener del 2018

Trobar el moment just

Trobar-te no va ser fàcil, la majoria d’amics em recomanaven sempre fer l’ús de les xarxes per intentar quedar amb alguna mossa, però a mi no em convenç gens. La recerca de la veritat és molt difícil, quan la virtualitat et dóna aquella impunitat on pots vendre el que vols ser i no el que ets. Jo volia trobar a la meva mitja taronja en un lloc lliure d’intoxicacions externes, ja sabem que els locals nocturns poden ser tant o més falsos que la pròpia virtualitat.
Ja m’ho deia un company de feina entrat en edat; que valia més una mirada en un súper, que trenta en una barra de discoteca, i així va ser.
Et vaig conèixer a la caixa del súper, lloc gens romàntic però de tracte directe, on mires els ulls que són reals. Des de llavors que sovint he comprat al mateix lloc, fins el punt de saber-me els teus horaris per coincidir i al mateix temps deixar passar gent davant meu a la cua, per tal de coincidir a la teva caixa.
Els teus somriures em varen donar la força per esperar-te al sortir de la feina, els primers no varen ser instantanis, però la meva perseverança va anar esbrinant el teu estat de solteria. Anava per el bon camí, algun dia em donaries l’opció de quedar amb tu, de moment havies agafat el meu telèfon, tot i que val a dir, que en un mes encara no m’havies trucat tot i la meva compra compulsiva al súper. Mai la meva nevera havia estat tant guarnida.
Finalment  la meva insistència va tenir el seu fruit i vares accedir a quedar amb mi, però només ho podia fer si trobava el moment, en que no fos ni de dia ni de nit. 
Avui he deixat una nota al seu cotxe: Quina casualitat que quan surts de la feina, sigui capvespre. Quedem?

Participació a la crida 112 del Vullescriure.cat

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Sempre hi ha una solució, i el capvespre n'és una.
I sinó sempre els quedarà la matinada.

Carme Rosanas ha dit...

Un encert: el capvespre sempre és una hora magnífica!!!
Que tinguin sort!!!

Joana ha dit...

I la llum del capvespre....
M'agrada!

jomateixa ha dit...

Qualsevol lloc és bo per trobar l'amor, i llavors es converteix automàticament en un lloc romàntic, encara que en un principi no ho semblés.

Sergi ha dit...

I com acaba la història??

M. Roser ha dit...

Si en tenia de raó el company de feina, suposo que és l'experiència de l'edat...La persevarància va fer que finalment les coses anessin per bon camí, però mentrestant, es devia fer cada tiberi amb la nevera tan plena! I no li feien descompte al Super???
Bon vespre, Joan.

Anònim ha dit...

espero que no es caduqui el menjar de la nevera

Elfreelang ha dit...

que bo!