diumenge, 7 de gener del 2018

Hem traspassat

Ja som al 18, al cru Gener i amb la mateixa incertesa que a finals del 17. Això ens ha de preocupar? No més del just i necessari, perquè el que importa és el dia a dia.
Per desgràcia aquest passat any he comprovat com en un instant es gira tot i se’t complica la vida per la resta o almenys molt de temps. Tens tot programat i de sobte has de començar a anular coses i deixar de fer-ne moltes més. Algunes mai més les podràs fer com abans, has de suportar més dolor del que mai havies pensat i controlar la psicologia pròpia per tirar endavant dia a dia.
Ara que tot està tornant a la normalitat, més semblant a la coneguda, puc dir que he aprés a no preocupar-me més del necessari per el futur, cal esprémer cada dia com si fos únic, que de fet ho és, perquè no sabem mai on estarà el nostre forat negre, que ens pot absorbir part o tot el que tenim muntat al nostre entorn.
Posem-nos il·lusions una mica lluny, que ens ajudin a tirar endavant amb ganes, però sense que siguin obsessions. Tot arribarà. 
Sense por, pas a pas, dia a dia i cuidant molt bé les nits podem viure un dos mil divuit sense desaprofitar ni malgastar temps amb banalitats. I sobretot no us enfadeu......aquelles hores, dies o setmanes són realment perduts. Les coses clares, quan no convé s’acaben, i comencen de noves, aprofiteu el temps i un molt bon 2018.

13 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Les teves paraules les podem aplicar com a bons consells Joan.
Bon 2018

Mireia ha dit...

Són molt bons consells, però sovint difícils de seguir. Que no quedi per intentar-ho!

Pakiba ha dit...

Desitjo de tot cor que el any que começen ens porti sobre tot salud per tothom , i que arribi el día que poguen lograr tot el que desitgem.

Bon Any i una forta abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Sobretot salut, Joan! I mantenir il·lusions sense presses. M'agraden els teus consells i farem el possible per seguir-los.

Laura T. Marcel ha dit...

Gràcies Joan pel consell. Són aquestes coses que tots sabem i que només posem en pràctica quan ens en passa alguna de grossa. Però després anem deixant enrere amb el dia a dia estressant i ens oblidem d'assaborir el més delicat de cada jornada i ens perdem en banalitats. No n'aprendrem mai! Ara a principis d'any el bon proposit està fet, a veure si dura força!

Joana ha dit...

De vegades costa, però cal.
Una bona perspectiva de vida, si senyor.
Petons, jo et trobo igual de guapo :)

Sergi ha dit...

Bona filosofia de vida, aprendre a fer les coses d'una altra manera i no preocupar-se per allò que no podem controlar és tot un repte. Em temo que no es pot aprendre si no és de la manera tan bèstia com ho has hagut d'aprendre tu, almenys n'hauràs tret alguna cosa positiva.

M. Roser ha dit...

Estic totalment d'acord...Jo no faig mai plans de futur a llarga distància, val més fer-los sobre la marxa, gaudint el més possible de cada moment. Veig que malgrat tot està millor i me n'alegro.
Espero que aquest 2018 sigui el més plaent possible per a tu.

jomateixa ha dit...

Molt bo tot el que dius. Bons desitjos per a tu i els teus també, Bon any!!!

Elfreelang ha dit...

tot un carpe diem Joan aprofitar el moment dia a dia i viure intensament bon any 2018 !!!

Pere ha dit...

"Sobretot no us enfadeu" ... m'ha agradat aquest consell. Avui en dia sembla que tothom està enfadat.
És perquè costa molt ser feliç ...

Bona tarda Joan, m'alegro molt que et trobis cada dia millor.

Gemma Sara ha dit...

Projectes sense estressar-nos, em sembla que m'has llegit el pensament. I enfadar-nos per banalitats, tampoc, tens raó, bons consells pel 2018!

El que em passa pel cap ha dit...

El teu és un post ple de saviesa, una manera d'encara la vida molt intel·ligent, tot i que no és tan fàcil com sembla dur-ho a la pràctica val molt la pena intentar-ho.