dimecres, 18 d’octubre del 2017

Al límit

Com aguantem com a poble, quines ganes que hi ha de contestar de manera enèrgica a tal com ens tracten, però no ho fem, sabem que no ho hem de fer, ganes no en falten. Aguantem com cap poble al món i pacíficament demostrem una i altre vegada que som imparables si ho fem així. Fins quan ho aguantarem? Aguantar aquesta manipulació, mentides, humiliacions, provocacions i ofenses costa molt i ja tots estem esperant que sigui una cosa o altre però que sigui i podem expressar el que realment portem dins.
De moment paciència, humor i controlant la por del què passarà perquè no volem tenir un halloween  de veritable por. 
Suposo que està justificat, però he trobat a faltar algun moviment del President a les xarxes socials, des de que varen detenir els Jordis s’ha fet el silenci, crec que sense dir massa, podria calmar i promoure la unitat del poble, que si la cosa s’allarga massa no serà eterna. Els silencis fan molt de mal.

9 comentaris:

M. Roser ha dit...

També ho penso Joan, veig que ningú es mulla...Potser avui amb la pluja, que sinó! Si igualment han de prendre més represàlies, no sé perquè els anem donant llargues, potser que ja és hora!!!
Bona nit, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Aguantem molt, ens hem entrenat fa dies, ens hem convençut que aquesta actitud és la millor i la guanyadora. No ens falta gent que ens ho recorda constantment. Bé, vull dir que ens ho recordem els uns als altres. Els dos Jordis ens ho han recordat en aquesta trista ocasió. Aguantem i aguantarem malgrat les dificultats perquè volem guanyar.

Entenc que no es pot dir tot, però després del dia 10 hi ha hagut una mica massa de desconcert i de perplexitat. I continuem confiant.
Les detencions han produit ràbia, impotència i tristesa... i sabem que hem d'estar forts malgrat tot.

Que tinguem molta sort! Una abraçada, Joan.

xavier pujol ha dit...

Estic igual que tu Joan, desconcertat. Espero que el president sàpiga bé el que fa, fins ara no ens ha fallat.
Quan dius això de que els silencis fan molt de mal, em ve a la memòria una estrofa de Lluís Llach:
"I no em sap cap greu dur la boca tancada:
Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules"

rits ha dit...

De vegades cal silenci. No crec que sigui injustificat. Avui és dia clau (tot i que ja en portem uns quants i cap acaba com voldríem).
Hem de tenir paciència.
Fa poc em deien, nosaltres estem esgotats, portem 6 anys i aquest darrer mes ha estat intens. però per el món mundial, porten un mes. No poden entendre que tinguem pressa.
A dies penso que estem sols, que ningú ens ajudarà. Però potser aquest silenci diu molt més del què ens pensem.
Nosaltres, tranquils i serens (dins del què puguem) I so de pau. Més que mai.

Ànims i endavant! que ho estem fent molt bé i hem d'estar orgullosos!

Sergi ha dit...

Vull creure que rere els silencis hi ha molta feina, buscar complicitats, assegurar-se suports, i aconseguir una posició de força per, quan es faci efectiu, que puguem implementar la República amb totals garanties. També molta pressió interna i tensió absoluta dels que estan a dalt de tot, però el moment ho requereix. Ho passarem malament un temps per poder estar millor tota l'eternitat.

jpmerch ha dit...

Us desitjaria ànims, però no ho faré perquè veig que ja en teniu. Us desitjaré molta sort, que de moment no n'esteu tenint.

Anònim ha dit...

Ara quan apliquin la 155 suposo que hi haurà alguna reacció, esperem...

Elfreelang ha dit...

estic amb el que ha escrit el XeXu, vull creure que dins el silenci s'està fent feina

kira permanyer ha dit...

he estat a Alemanya uns dies... tot i que a alguna TV es veia alguna cosa de Catalunya, el nostre problema no te ulls internacionals importants. Hi ha masses interessos econòmics al mig. Dit això, crec que el silenci respon ( i es opinió personal) a moviments d'aliances internacionals encara no tancades... Esperem. Ja no ens va d'uns dies. Però es cert que això es pot desinflar mica a mica o convertir-se en alguna cosa violenta si no tenim uns liders segurs i comunicatius. Anims!!!!!