dijous, 2 de març del 2017

Converses de barra

Amb el diari a la mà tot fent un cafè a la barra, he estat al mig d’una conversa amb gent que sembla va molt sobrada.
Anava escoltant al paio quan li explicava a la cambrera que marxava un cap de setmana llarg a Itàlia. Ella li ha preguntat com es faria entendre, si parlava algun idioma? Ell ha contestat que no, cap ni un, però que el problema el tenen els Italians, ell és el turista i si no l’entenen ja s’espavilaran....”Mientras me den la habitación”
Tot això ho expressava amb un to autoritari i molt sobrat, com que el tenia al costat, li he dit: compte que com tinguis un problema al aeroport, per dir-ne un, ja veuràs el que val un turista. Ell molt convençut, ha contestat: “como no me atengan en mi idioma les monto un pollo que pa què, además por señas se va a todos lados. 
Molt bé nano, que tinguis sort, he pensat. Jo no sóc persona d’idiomes, però almenys quan viatjo procuro saber el mínim per sortir del pas i sobretot mai vaig de tant sobrat per la vida.  M’agradaria veure si és tant xulo quan s’hi trobi.

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A vegades, estaria bé que aquestes persones tinguessin algun problema, mira! "I que no los atendieran en su idioma" perquè els italians a italia, no tenen cap obligació de fer-ho, però és que a sobre ho faran!!!

Jo que voldria (quan hi he anat) que em parlessin en italià, perquè m'encanta i l'entenc encara que no el parli, no me'n surto, així que veuen que no ets d'allà ja canvien d'idioma i sovint saben espanyol...

Alfonso Robles Motos ha dit...

Sempre ens podem trobar elements que es creuen els déus de la creació i que tots han de girar al voltant de la seva persona.

Consol ha dit...

Manca de respecte cap als altres? També hi ha gent que pas anglès i té la mateixa actitud prepotent i manca de respecte pels altres quan van pel món.

xavier pujol ha dit...

No sóc gaire viatger, però a Itàlia hi he estat algunes vegades i sempre he intentat dir "buon giorno", i totes les paraules i frases en italià imprescindibles per a que bonament m'entenguin.
Curiosament a una botiga de Venècia en sentir-nos parlar, van detectar que érem catalans.

Oliva ha dit...

COM POT TENIR "POBLEMES",ELL QUE PARLA LA LLENGUA DEL IMPERIO,DE CERANTES,DE TERESA DE AVILA...PER FAVOR¡¡¡.
QUIN ESPECIMEN,I LO TRIST ES QUE COM ELL A MILERS.

Anònim ha dit...

Grans personatges del segle XXI, a veure si el segle vinent ja s'han extingit...

M. Roser ha dit...

Sempre n'hi ha que van de sobrats, que vigili que com ensopegui amb algú de la "cosa nostra", li faran una cara nova; he, he...
Bon vespre, Joan.

Sergi ha dit...

Doncs a gent així que es creuen el melic del món jo els desitjo que viatgin a un d'aquells països que si et fas el xulo t'aturen a immigració i el mínim que et fan és un tracte rectal. Se li passaria la tonteria ràpid.

jomateixa ha dit...

Potser sí que aquest es mereixeria que li passés allà del de la peli de l'aeroport i s'hi hagués de passejar i passejar, sense poder sortir-ne.
Un bon escarment.

Elfreelang ha dit...

jo també procuro fer-me entendre i si puc aprenc quatre coses essencials de l'idioma on vaig, és una mostra d'educació i de respecte, aquesta gent que es pensa que és el melic del món crec que són els mateixos que neguen la diferencia i la raó de ser als altres , a més s'ha de ser molt tanoca per no saber les similituds que tenim amb l'italià, llengua romànica molt propera al a la llengua mare el llatí ....quina genteta més curta !

Joana ha dit...

Jo no en parlo, d'idiomes, però aquest Nadal, que aniré sola a veure el fill a Sidney, portaré un paper amb quatre indicacions i un diccionari.
Apart, allà poca conya, et tornen i punt.
Una mica d'humiltat va bé, la xuleria per res serveix.

sa lluna ha dit...

De vegades parlar amb les mans (mirades, somriures...) va molt bé, tampoc és necessari saber idiomes. El que sí sobra, vagis on vagis, és la prepotència.
👏😉👍