Quin drama tu, tot el bar
ensopit, només en queda un de vestit de blanc. Semblava que no s’havia d’acabar
mai, però de cop i volta les coses canvien i fins i tot els més xulos s’estampen
contra la paret.
La tristesa és màxima,
tant galàctics que són, però porten dos partits seguits perdent. El silenci s’ha
fet encara més gran, quan a poc més de les onze de vespre, l’equip que tant
malament els cau ha guanyat després de deu anys a Anoeta.
Segona aportació a relats conjunts en la celebració dels 100 apunts.
11 comentaris:
És que el blanc ja no es porta aquesta temporada, ara torna a lluir el blau-grana!
Que subtil.... :)
molt encertat i oportú Joan!
Encara els queda el "palco".
Ja no queden ganes de vestir-se de blanc... no... i el que encara hi va, amb cara de pimes agres...
Crec que l'he entès, m'ha costat una mica perquè no estic gaire al cas de tot plegat. Em passa una cosa semblant amb la pintura. Ai las!
Veig que li has donat un símil futbolístic...Guai!!!
Quina imaginació, Joan!
Molt bo!!!
Una versió ben diferent i encertada :DD
Je je je!
I al final eliminats, m'apunto amb el XeXu, es porta més el blau i grana
Publica un comentari a l'entrada