dimarts, 15 de desembre de 2015

Boira

De bon matí el dia  presentava molt emboirat, res no es veia prou clar. Tanta boira, que no s’adonà  al sortir al carrer, que aquella casa on havia passat tant bona nit, no era ni la seva. 
Ell tan sols recordava blondes.

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs tenia molt molt mala memòria, però molt bona sort... Això de les blondes sembla una bona cosa...

Joana ha dit...

Ho va passar bé, segur!

cantireta ha dit...

Les blondes, quan hom té son o desig, són com boires dolcíssimes als ulls. És un fenòmen meteo-eròtic del qual no es parla a la Teletres ;-)

Un petó, salero!

xavier pujol ha dit...

Uns records molt ben guarnits.

XeXu ha dit...

La boira sempre té un punt místic, però aquest el que va tenir va ser més aviat mític.

jomateixa ha dit...

Doncs a Lleida que pot estar-s'hi quinze dies sense aixecar-se, l'home ja hauria canviat de dona definitivament :D

M. Roser ha dit...

Home, la boira sovint no ens deixa veure gran cosa, però tant com per equivocar-se de casa...Una excusa que li va de primera!!!
Bon vespre.

Elfreelang ha dit...

home potser enlloc de boira era blonda

McAbeu ha dit...

Ja es veu que es va despertar un pèl emboirat el teu protagonista i no parlo de meteorologia. :-D

Laura T. Marcel ha dit...

No se si devia estar més emboirat al matí o al vespre aquest paio!

Audrey ha dit...

Aquesta memòria selectiva és d'allò més curiosa. La nit no devia ser pas enboirada...

Glo.Bos.blog ha dit...

La boira com a excusa és prou bona. Però no sé si cola...

montse ha dit...

Compte! que si dura massa acabaràs amb mal d'ossos.