dimecres, 20 de novembre de 2013

Quan no te'n surts

Sempre  dic que quan no te’n surts de fer una cosa, és que el cos t’avisa de que ets humà i no pots amb tot. Però quan un s’hi troba, s’adona que tampoc se’n surt del que hauria de ser més fàcil, agafar-s’ho amb calma. 
Passades unes hores tornes a provar-ho i és quan veus que la tossuderia posa en guàrdia l’orgull que acaba guanyant la partida. La pregunta és, sense la cabrejada que arma l’orgull, hauríem arribat a la solució?

13 comentaris:

Carme ha dit...

Jo crec que no... només és una opinió, però bastant contrastada...

Loreto Giralt Turón ha dit...

Suposo que no però hi ha vegades que ni l'orgull ho aconsegueix. I després si que ens ho hem de prendre amb calma o passar a una altra cosa.

Sílvia ha dit...

Jo crec que la clau és això que dius: "agafar-s'ho amb calma" i no defallir. Amb paciència i voluntat tot acaba sortint. Ui, la teoria és fàcil...

XeXu ha dit...

No et sé dir si l'enrabiada és el que ens porta la força necessària exactament, però el que sí que és cert és que de vegades ens encaparrem massa i ja no veiem solucions enlloc. Parar una estona, distreure el cap amb alguna altra cosa, i després tornar-hi, ens fa veure les coses des d'una altra perspectiva, potser la solució surt rodada llavors.

Lluna ha dit...

De vegades el cop de geni si que funciona, però com diu en XeXu, de vegades parar i rumiar una mica o escoltar altres opcions fa que tot es vegi més fàcil...

Nanit Sr. Gasull

Joana ha dit...

A mi els fills em renyen per fer coses que encara no "toquen".
No ho veig com orgull, potser si com impaciència i costum de fer-ho tot?

kira permanyer ha dit...

la calma es molt millor companya...

Pakiba ha dit...

Amb calma i paciencia s'arriba aconseguir tot el que et proposas,les prisas no son bones per a res.
Ya lo dice el refran "visteme a poco a poco que tengo prisa".

sa lluna ha dit...

Caaalma noi, que com més t'enfades tens menys capacitat de veure les solucions, millor esperar un poc o deixar-ho per més tard.
T'ho dic des de l'experiència de cabrejos sense resultats. ;)

Aferradetes!!

belkis ha dit...

Jo no crec que sempre la cabrejada ens armi l'orgull i ens porti a trobar una solució.
De vegades, hi ha coses que no tenen solució, ens capfiquem en trobar la solució fins que finalment ens adonem que no n'hi havia.

M. Roser ha dit...

Penso que quan no ens en sortim d'alguna cosa ens empipem perquè no ens agrada tenir mancances, però no en traurem res. El millor és aparcar-ho anar a fer un tomb i segurament, després ens riurem del fàcil que era, la solució sempre ´es agafar-so amb calma...L'empipamenta no hi te res a veure, només ha servit per treuren's de polleguera una estona!
Petonets i bon cap de setmana.

M. Roser ha dit...

Perdó, volia dir: És agafar-s'ho amb calma, allò que deia!!!

Gemma Sara ha dit...

De vegades no queda més remei que la cabrejada, ve, no ho decideixes tu, apareix, jo em cabrejo poc i sovint es barreja amb tristesa, llavors, com que aquell estat no s'aguanta gaire estona, amb la calma les coses es tornen a posar més o menys a lloc, i de vegades, millor. Ostitu, me n'he d'anar a currar, bon dia!