dimarts, 30 d’abril de 2013

Festa del treball

Era un estat amb un nivell d’atur tant alt que el dia del treball el volien treure per no malferir als qui no en tenien. Al fer això s’adonaren que els pocs que treballaven no se’ls podia treure tant antiga tradició. Fins l’últim moment els ministres no varen trobar la solució per fer contenta a tota la població. Tres minuts abans de la mitjanit tancaren l’acord de la nova llei de festivitat laboral anual. Decidiren que a partir d’aquell dia es diria: Festa de la cerca de treball. Com a actes principals s’organitzaria un carrera de sacs plens de currículums, al guanyador li farien una entrevista de feina i a tots els corredors els donarien pel sac, perdó, volia dir el sac, com a record de participació.
El pobre ministre va ser l’únic en no poder fer festa, per tal de que la primera, fos tot un èxit, cosa que va alegrar molt a la seva dona en poder-se dedicar tot el dia a qui se la treballava.

Riure per no plorar, això és el que ens queda als qui patim la precarietat i els busquen sense trobar. Però hem de sobreviure i amb sentit del humor ho podem fer.

19 comentaris:

XeXu ha dit...

Tu ho has dit, riure per no plorar. Em temo que el dia del treball torna a agafar més sentit que mai, les reivindicacions que el van originar ara tornaran a ser vigents.

Glòria ha dit...

Genial, garbí i, sense perdre el teu puntet...

Loreto Giralt Turón ha dit...

Són capaços de qualsevol cosa abans que solucionar el tema, aquests bergants. Clar, com ells són intocables...

Ariadna ha dit...

Sort que l'humor no es falta, que si no...

Glo.Bos.blog ha dit...

Potser que en lloc d'organitzar festes organitzin aquest desgavell de país que desgovernen.
M'has fet riure, que ja te mèrit!

Sícoris ha dit...

Molt bo, Joan. No m'estranyaria que el que expliques acabi donant la volta, i de la hipòtesi humorística passem a la pura realitat (de fet, això de donar pel sac ja fa temps que ho practiquen).

sa lluna ha dit...

Ja ens donen pel sac, dia si i dia també...i si les fiquem a tots dins els sacs i les portem a llençar al mar, amb un caramull de pedres perquè no surin??

M´has tret un somriure com sempre fas, gràaaacies!!

Un besset?? Au, per ser tu, mitja dotzena. :)

Joana ha dit...

Com sempre trobes "aquell punt", ni que deu ser molt trist per tonta gent com s'hi troba..

Pakiba ha dit...

Ets genial i com sempre saps donarli un tot de alegria a la tristesa que ens envolta.

Una abraçada.

Patricia Jorde ha dit...

Molt bo... situació trista però amb un toc d'humor, és que si nó...
Jo per sort avui he treballat! Et segueixo,
salutacions!
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/

Alba ha dit...

Doncs mira, m'has fet riure molt joan!! La cursa de sacs és una bona idea, però jo segurament no hi aniria.... la dignitat per sobre de tot!
Una abraçadeta!

M. Roser ha dit...

Això , gairebé és humor negre, però s'apropa tant a la realitat!

Jpmerch ha dit...

La veritat és que sembla això, que el govern s'ho ha pres com una festa.

rits ha dit...

Què complicat que està tot. Si que li hem de posar humor, xq si no...

Josep ha dit...

Senyor: vostè sap ficar el dit a la nafra. Ben fet!

Ferran ha dit...

El trasfons és ben trist però el somriure és inevitable... i benvingut, redéus, benvingut!

pons007 ha dit...

L'any vinent ja se que celebrar doncs ;)

jomateixa ha dit...

No puc fer més que donar-te la raó. Riure per no plorar.
Semblava que ja havíem tocat fons, però cada mes, cada any, va augmentant el nombre d'aturats i tots vivim amb la por de si serem els següents.

belkis ha dit...

Després de riure i somriure amb tu -sempre ho aconsegueixes- ara em poso seriosa: de veritat podem continuar tenint un dia festiu que es diu Dia del Treballador amb més de sis milions d'aturats?