dimarts, 31 d’agost del 2010

S’ha acabat

Que curt que és el temps quant un s’ho passa bé, potser el fet d’estar fora de les cabòries rutinàries, potser el estar junts a totes hores, potser.........ves a saber, fa que el temps passi més ràpid que de costum quant no treballem. Això fa que en un tres i no res s’acabin les vacances esperades de tant de temps, però és així.

Un resum de tot seria massa llarg, però per un petit tast us puc dir que Malta és encara un país per polir, és un diamant en brut que en pocs anys estarà a punt per rebre molts turistes i que li farà perdre aquest encant encara del regateig, de les coses autentiques tal com son ara, de la bona voluntat dels seus habitants que sempre estan a punt per ajudar-te, de aparcar a primera línea de mar només oferint la voluntat al senyor que t’ajuda a aparcar, banyar-te en aigües cristallines amb poca gent i moltes d’aquestes petites coses, que fan que els viatges tinguin, almenys per nosaltres, alguna cosa més que les típiques botigues de souvenirs.

Com que una crítica no es tal si no es critica, hem queixo bàsicament de tres coses, el mal estat de les carreteres, algunes intransitables tot i estar en el mapa, en segon lloc el preu abusiu dels museus amb un promig de deu euros per cap, comptant el nivell de vida que tenen, i tercer, la mala indicació en carreteres i carrers, en molts de llocs inexistent, (gràcies a sant Tomtom)

Hem descobert un altre país i la seva cultura, hem menjat i begut com elefants, hem fet l’animal fins que el cos ho ha permès, però no hem aconseguit descansar, que en el fons és per el que suposadament son les vacances, però això no farà que el Garbí es quedi sense bufar per els vostres blocs.

diumenge, 29 d’agost del 2010

Proposta de la Zel (programat)

Una proposta de la Zel en el seu tercer any de blog

Els tres porquets, versió 2.0

Monti, Saura, i Cercós, tres porquets que es creien espavilats, doncs junts s’havien quedat amb la matèria primera per construir el seu fortí, després d’ajuntar-se tot i no ser amics, les conseqüències i les ganes de manar varen fer que no els quedés cap més alternativa que estar junts.

Varen ajuntar els seus materials per fer la seva caseta forta per fora, còmode per dins i amb la gran quantitat de palla que els sobrava, els permetia jaure molt de temps sense fotre ni brot. Tant segurs es veien que varen tenir una errada, molt gran, que va ser fer-se amics del llop Zapa, que amb l’excusa que els ajudava a fer la casa, el deixaren entrar un cop feta, sense por, doncs eren tres contra un i es creien amics. De tots és sabut la perspicàcia i paciència del llop, que els va anar prometen coses i més coses fins a creure’s que la casa seria del tot seva, que podrien fins i tot negociar amb ella, quedant-se els diners. Innocents i confiats, varen anar redactant documents, mentre el llop Zapa havia de sortir de tant en tant de la caseta per riure a cor ple, doncs no és podia aguantar al no entendre la ingenuïtat del tres porquets.

Va passar molt de temps, entre redaccions de papers inútils, que el llop Zapa sabia exactament el que hi posava, doncs entrava a casa seva sempre que volia i si no ells mateixos l’informaven del estat de tot. Ingenus.

Va arribar l’espera’t dia en que es tenia que signar la casa com a seva, però el llop Zapa ja tenia l’excusa preparada de temps, uns TCs de capa negre amb borles ridícules al cap, comprats de feia molt de temps, ho prohibien per reial decret. El llop, amb la còpia de les claus de la caseta a la butxaca, els va dir que li sabia greu que els hi deixava estar, no volia la caseta, només volia, cobrar-los el lloguer.

Els tres porquets continuen vivint a la caseta, pagant el lloguer amb el que obliguen a pagar, als qui no tenen aixopluc, això si, encara els queda palla, doncs continuen jaient sense fer res de res, tot i veure el ridícul que han fet.

Per molts anys ZEL!!!!

dissabte, 28 d’agost del 2010

Continuem de vacances

Per demostrar que encara estem fora, però assegurant que ben aviat tornarem, faig acte de presència amb un petit video, de com pare i fill fan l'animal......qui s'ho passa més be?



Quatre animalades més i tornem.............................

dimarts, 24 d’agost del 2010

El paradís existeix


Sense buscar-lo massa i amb molt poc, pots arribar a gaudir del més semblant al paradís, envoltat dels teus i amb l’amabilitat dels qui et reben, veus que la felicitat és amb tu.
Apart d’això també val a dir que fa una calor desértica, que cal anar apagant, amb la gens dolenta ,cervesa del país. No m'allargo més, doncs tinc altres coses per atendre.


Ostres és veritat!!!! com us trobo a faltar.....;)

divendres, 20 d’agost del 2010

Cafè o Malta?

Doncs jo, ara per ara ho tinc molt clar.......cafè a Malta. Per cert sabeu d’algun que ja hagi acabat les vacances i dilluns torni a pencar......? ;)



dijous, 19 d’agost del 2010

Dos anyets !!!


Doncs si, tal dia com avui aquest espai compleix amb un grapat de bons records, els seu segon any d’existència. Tot va començar un dia d’estiu en que potser no sabia massa que fer, per recollir vivències, sobretot de sortides o vacances, que vaig muntar aquest espai, aleshores un grup de culpables vareu començar a deixar comentaris, que son l’alegria d’un blog, doncs saps que algú està llegint el que escrius. En aquest punt ja em vaig enganxar a vosaltres, als vostres blogs, als vostres comentaris i l’hi vaig trobar el plaer de poder dir el que sento o penso en determinats moments, deixar escrites aquelles frases amb doble sentit, participar en altres propostes, fer un munt d’amics virtuals, tenir el plaer de posar cara a algun d’aquests i no poder anar a dormir sense haver visitat el que passa per la xarxa.

A tots vosaltres, culpables, gràcies per passar per aquí, espero i vull continuar entre vosaltres.

dimecres, 18 d’agost del 2010

Headache

Com una tempesta que et desperta de matinada, després d’una dolça nit i et fa adonar que tens la necessitat, per no dir addicció als caramels químics de blister, que saps que et faran mal, però en aquells moments tot és poc, per aturar el que esdevé crític, davant la imminència d’un nou dia de feina. Ho fas i ho continues fent puntual a cada hora sentint com la tempesta passa d’un lloc a l’altre. Hores d’insomni en les que la tempesta marxa esgarrapant amb ànsia, com per no voler marxar, però els caramels de blister guanyen la batalla just a tren d’alba. Un matí boirós per el guerrer, content d’haver guanyat altre vegada, la lluita contra l’enemic habitual de tants anys. A la primera ocasió que tingui compraré més caramels, doncs et sents despullat sense ells i t’adones de la dependència obligada que en tens.

A qui no li ha fet falta arribar fins aquí, per saber que això és una crisi de migranya sabrà amb la certesa de la que parlo, tot i que no tots els casos son iguals. M’agradaria que poca gent ho entengués, no ho desitjo a ningú.

diumenge, 15 d’agost del 2010

Auca de blogs

Una proposta de TuMateixllibres oberta fins el 18 d’agost, aquí va la meva proposta


El blog

ens ha portat

de la pluma i bloc

al teclat


Apa espavileu que queden pocs dies!!!!!!!

divendres, 13 d’agost del 2010

S’entén companys?


Tres anys feia que blandava al vent aquesta senyera, ara amb motiu de la seva substitució per revifar els seus colors i no mostrar-se en públic esparracada i malmesa, la vaig renovar. Vaig tenir la necessitat d’afegir-hi alguna cosa, no sabia que, però de sobte vaig voler reclamar la independència econòmica sense treva, dia i nit. Amb una idea al cap i ressentiment al estomac, vaig agafar les eines, un tros de planxa i a cops de radial vaig formar el símbol del euro, que reclamarà dia i nit la nostre independència econòmica. Que ús sembla....s’entén?

dimarts, 10 d’agost del 2010

Cinc anys

Potser no massa gent li sortiran els comptes si dic que tinc d’un segon matrimoni dos fills d’onze i vuit anys, i que el dijous farem cinc anys de casats, però la veritat és que és així.

El que més content hem fa és el fet de que tinc moltes ganes de celebrar-ho, no per haver aguantat, si no per el fet de que estem molt bé i tinc ganes de que segueixi així molts anys més. No ens cal una celebració per tot lo alt, ni molt menys, crec en un lloc molt acollidor, on poder sopar amb tranquil·litat, després d’haver endossat els petits al primer que aixequi el dit, serà suficient. L’únic que busquem és estar junts, com sempre, posant-hi tant sols una xic de glamour, que quedi gravat en el record, per treure-ho i provocar-nos un somriure de complicitat, quant les coses no vagin tal com ens agradaria.

Bé, també li he dedicat una mica de poesia....;)

Cinc anys fa

que t’he la vaig posar

Des d’aquell moment

ha estat un no parar

de treure i posar

Quant la necessites

la tens

quant no

la despistes

Però sempre

acabes

i no et cal permís

amb l’anell

de compromís

diumenge, 8 d’agost del 2010

Contes per no dormir

En un espai prou ben cuidat i emprat per els més petits, que per això l’anomenen parc infantil, trobem les restes d’un grup d’imbècils. No em cal la gorra ni la lupa de Sherlock Holmes per definir l’acte produït la nit anterior, doncs trobo per terra gots petits de plàstic, una ampolla de whisky trencada i una bossa de glaçons de la benzinera. Fins a sis papereres al voltant dels bancs del parc, però tot per terra, potser un nen trepitjarà els petits trossets de vidre, potser es posarà a la boca algun got amb restes de licor encara o bé s’asseurà sobre la graveta que poques hores abans servia d’urinari públic. Tant de bo passi el servei de neteja abans els nens facin acte de presència, jo mateix ho hagués fet, si al meu abast hagués hagut una trista escombra.

Tots hem begut, tots hem fet “botellon”, però no tots som uns incívics, per sort. Hem quedo amb la seva ressaca de l’endemà com alegria meva, doncs comptant els gots i l’ampolla buida està més que garantit el meu trist trofeu.

dijous, 5 d’agost del 2010

Controlador

Tot s’ha de controlar en aquest planeta blau, que va donant voltes com les nostres cabòries. Anomenen controlador a tota mena d’objecte o persona que té en les seves mans el poder de controlar el que se li ha encomanat. Per exemple un controlador fa que jo pugui escriure ara cada cop que toco una tecla, un preservatiu és un controlador de la natalitat, un controlador és un potent verí capaç d’aniquilar les rates, també ens fa aquesta tasca la boia de la cisterna del wc que controla i talla l’aigua quant n’hi ha prou, una persona ens pot controlar la nostra salut perquè té un títol que així ho diu, podria posar exemples i més exemples, però en trobaríem pocs que de sobte tinguessin la magnífica idea de sota amenaça deixar a terra un piló de mileuristes que frisen per les seves vacances, que els ha costat la seva suor poder pagar.

Tindran tota la raó del món potser, el sr Blanco potser també té tota la raó del món, però el que no es pot fer, és uns dies abans, amenaçar amb deixar anar els gossos i tenir tothom acollonit, endavant amb la vaga si volen, però com ho fa tothom, programada amb temps que igual provocaran el caos econòmic, però almenys no ho patirem els de sempre i potser serà més eficient, o no imagineu una vaga de controladors que anunciés que la última setmana de tal mes no treballen? qui compraria bitllets aquella setmana? la seves conseqüències es notarien fins i tot en borsa i no farien patir a qui no hi té cap culpa. Volarem o no volarem, that is the question.

dimecres, 4 d’agost del 2010

S’acosta

Només falta esperar el dia D, per poder escapar-nos com cada any en família a desconnectar del que portem acumulat d’any, no massa bo, però podria ser molt pitjor.
El pla d’aquest any era en principi les Açores, però com que ha calgut fer una reestructuració de pressupost, per prudència econòmica, ja que no és veu el final del túnel encara i diuen que és de savis rectificar a temps.
Triar un destí barat i que ens agradés a tots, es qüestió només de posar-s’hi, evidentment el primer pas era aprofitar la gran amistat que ens uneix a Ryanair i que de moment mai ens ha fallat, potser perquè no senten el que diem d’ells moltes vegades. El segon pas és triar un lloc on calgui poca roba, doncs si hem de pagar la facturació de maletes, millor creuem l’Atlàntic que serà més barat. Amb tot això la destinació és clara, direcció sud i costa. Com que sempre busquem fer turisme cultural, de diversió per tots i amb la màxima diferència cultural, varem triar per unanimitat les tres illes de Malta anomenades la perla del Mediterrani.


Esperem doncs gaudir d’uns dies de descans, en un lloc que segons diuen es idoni per l’aprenentatge de l’anglès, on la gent és molt amable, es menja bé, es bastant barat, es condueix per l’esquerra, i moltes més coses.


És per això que si d’aquí unes setmanes veieu que el Garbí no bufa per els vostres blogs encara que publiqui, és perquè està espatarrat per algun lloc de les perles del Mediterrani, carregant les piles per poder arribar amb condicions a fi d’any.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Filar prim

Se’n diu així d’anar molt just amb alguna cosa, normalment ho fem sense consciència doncs la nostre prudència així ens ho dicta. Però hi ha vegades que la gent és passa de rosca filant prim, ja fa molt de temps que ho sé, però va ser dissabte preparant un sopar per convidats que em vaig adonar que potser no calia en certes coses, filar tant prim. Quin va ser el moment d’adonar-me’n?, doncs just quant preparava un aperitiu amb pernil serrà. El perquè?, molt fàcil, va ser just en obrir un paquet de pernil serrà d’aquests envasats i adonar-me de lo prims que eren els seus talls, com s’ho fan per filar tant prim?, ara sé perquè serveix la nano tecnologia, es per tallar els filets de pernil, no hi ha cap persona humana capaç de fer un tall així, inclús cal posar-hi unes làmines de plàstic per tal de que es puguin separar entre elles, de les quals fa falta una rasqueta per separar-les si vols que algun dels talls et quedi sencer, tasca veritablement difícil. De vegades comprem coses per treure’ns feina de sobre, però en aquest cas és molt més ràpid desossar un pernil sencer que separar les làmines del plàstic. De que serveix filar tant prim?, doncs no ho sé, es suposa que per estalviar producte, però si comptem que en l’envàs hi ha més deixalla que tall, si fessin bé els números potser caldria no filar tant prim. Si tots posem el nostre granet de sorra en el reciclar, no seria bo que els obliguessin a posar-nos-ho més fàcil?. Que més bo sinó, que un tall gros de pernil, dins un paper encerat, acompanyat del somriure de la carnissera de torn. A casa ens espera l’esmolat ganivet que gaudirà de la seva feina, tot i deixar a l’atur la pobre rasqueta.