Cinc anys

Potser no massa gent li sortiran els comptes si dic que tinc d’un segon matrimoni dos fills d’onze i vuit anys, i que el dijous farem cinc anys de casats, però la veritat és que és així.

El que més content hem fa és el fet de que tinc moltes ganes de celebrar-ho, no per haver aguantat, si no per el fet de que estem molt bé i tinc ganes de que segueixi així molts anys més. No ens cal una celebració per tot lo alt, ni molt menys, crec en un lloc molt acollidor, on poder sopar amb tranquil·litat, després d’haver endossat els petits al primer que aixequi el dit, serà suficient. L’únic que busquem és estar junts, com sempre, posant-hi tant sols una xic de glamour, que quedi gravat en el record, per treure-ho i provocar-nos un somriure de complicitat, quant les coses no vagin tal com ens agradaria.

Bé, també li he dedicat una mica de poesia....;)

Cinc anys fa

que t’he la vaig posar

Des d’aquell moment

ha estat un no parar

de treure i posar

Quant la necessites

la tens

quant no

la despistes

Però sempre

acabes

i no et cal permís

amb l’anell

de compromís