divendres, 27 de novembre del 2009

Vist per sentència


Últimament i no pas per ser sant de la meva devoció, m’ha tocat anar varies vegades al jutjat per tal de testificar i donar suport a persones que crec tenen tota la raó. Per els qui tingui la sort de ser encara verges en això, els diré que la primera vegada acolloneix una mica, el fet de veure tanta toga i escoltar un vocabulari que fins ara només havia escoltat escarxofat al sofà de casa i sense cap por d’equivocar-me, amb les fatals conseqüències que això comportaria.

Després de varies vegades el teu sentit ja és capaç de veure que les coses no son tant reals com haurien de ser, doncs allò de, jura usted decir toda la verdad i nada mas que la verdad.......... , veus que se’n va en orris a la primera de canvi en veure el testimoni d’alguns allà presents que diuen veritables barbaritats per tal de salvar la pell i guanyar el judici. Quant veus que estàs en mig d’una obra del tipus Mourinho, tiatro dil bueno, et bé el cap que en judicis d’assassinats, violacions, estafes milionàries, deuen de seguir el mateix criteri, de a veure qui la diu més grossa, qui es capaç d’ensarronar al jutge, que de ben segur desprès d’atendre sis judicis un darrera l’altre, està de falsos testimonis fins la cap de munt.

Aleshores quant un realment necessita la justícia es pregunta, si realment val la pena, després de l’afecció, d’engegar un procés judicial, sabent que el que realment decantarà la balança es la perícia i saber fer del advocat, la capacitat d’enganyar dels testimonis i el estat d’ànim del senyor jutge en el dia de dictar sentència.

Després de veure com es mou tot aquest món, haver-ho parlat amb gent que està en el tema i veure la poca noblesa de la gent, em sembla que si alguna vegada sóc acusat, demanaré un showman perquè hem defensi i així guanyar credibilitat.

16 comentaris:

assumpta ha dit...

Per sort, no m'hi he trobat encara mai! I espero que pugui seguir així durant temps.

Crec que a la dama de la justícia, ja seria hora que algú li treies la vena dels ulls!

Hi ha un munt de sentències que resulten totalmente inexplicables...

Petons.

khalina ha dit...

Diuen que en alguns jutjats del social, ja se sap cap a on van els tirs sempre.

En temes de família,molts cops als pobres pares els allunyen dels seus fills per haver nascut homes.

Striper ha dit...

En aquest pais , i potser paradojic asisteix el deret de declara o no i l'acusat no esta obigat a dir la veritat, aixo si si es demostra que no la diu el jutge..

lisebe ha dit...

Doncs jo crec que parlar de justicia avuí es una ironía, quantes vegades hi sentit la frase "feta la llei feta la trampa.." i la veritat es que ja no crec, soc agnóstica en això de la llei i la justicia.

Joana ha dit...

Jo tampoc m'hi he trobat, ni que em temo que serà per poc temps...

Carme Rosanas ha dit...

Jo he anat de testimoni dos cops, com a psicòloga. És de pena tot plegat. Ningú no diu la veritat i jo també crec que tot depèn de la perícia de l'advocat.

Jo mai no he cregut en la justícia i com lisebe sóc totalment agnòstica. La pega és que no tenim res millor a canvi.

M'apunto això del showman, per si mai ho necessito, és tota una idea!

Joana ha dit...

Vaig anar un cop al jutjat però amb el jutgesense toga, al despatx i només per contestar unes preguntes. El lloc és fred i les persones que pul.lulen per allà no fan cara de bons amics. Sort que portava un bon advocat :) I noooo, no era culpable, tot el contrari, vaig atendre una clienta i va i denúncia l'empresa :)

Jordi ha dit...

Sempre pots provar amb l'Arévalo o el Jordi LP... jejeje

Els judicis (americans) em venen heretats per tots els llibres del John Grisham que m'he llegit. Quan dic tots, vol dir tots!

Anònim ha dit...

Et faràs un professional!!!

GEMMA ha dit...

No m'hi he trobat mai fent de testimoni, però malauradament el que expliques no em sona gens raro.

rits ha dit...

si que és realment trist. Però només potse fer una cosa: tornar a confiar en la justícia, que tard o d'hora (de vegades molt tard) s'acabi impossant

Thera ha dit...

De moment no he estat mai testimoni i els judicis em queden molt lluny...però, això que ningú diu la veritat... frustra no? Uns no es deixen entendre i els altres amaguen...em quedo doncs amb les sèries d'advocats, les de tota la vida!

Kudifamily ha dit...

Només passava per deixar-te això,
:-*
Gràcies.

GAIA ha dit...

Vaig haver d'anar una vegada a un judici perquè em van trencar el vidre del cotxe i robar la cartera i la llibreta del Banc. (Un descuit meu que vaig deixar aquestes dues coses a la guantera del cotxe). Se'm va fer estrany doncs a la vista no es veia res. La veritat és que se'm va posar un nus al coll quan vaig haver de testificar doncs a l'entrar a la sala em vaig topar amb el presumpte lladre. Va haver de pagar-me les destrosses ocasionades i aquí es va acabar.
No és un lloc que agradi anar

Azu ha dit...

Doncs jo no m'he trobat i espero no trobar-me mai. Em sentiría incòmoda i de segur que pensaría en dir les coses amb molta cura, perque no es pensin que menteixo i a sobre em tocaría a mi anar a la pressó...bufff, quin malson

Eva ha dit...

La idea del showman m'ha encantat...
Salut!!!