dimarts, 17 de novembre del 2009

Realitats

Cada cop més em sorprèn l’enginy de la gent per fer front a les situacions de la vida i en aquest cas no crec que fos per gust doncs la comoditat no es pas el seu principal encant.

Ho puc dir per que ho he vist i no he gosat tirar fotos per potser conservar la meva dentadura intacta. El cas es que en un aparcament d’un centre comercial al aire lliure, he aparcat darrera d’una furgoneta gran, amb la porta oberta i he vist que tenia eines a dintre, cosa normal en qualsevol furgoneta de feina. El que no és tant normal, és el fet de que en un racó hi hagi instal·lat un llit, amb tot els seus guarniments per passar-hi la nit, amb un seguit de penjadors al fons de la furgoneta amb la roba penjada com a l’armari de casa.

No he pogut recrear-hi la vista gaire estona, doncs amb el inquilí a dintre no es tracta de mirar encuriosit, però si que he pogut comprovar que allò era la seva vivenda habitual, i no si val a dir, que es dels que ho te preparat per parar a les carreteres, amb les noies que son simpàtiques a tot home que les convidi a pujar, doncs es veia en plan currante i no plan picadero, ja m’enteneu.

Les causes poden ser moltes, l’han fotut fora de casa, treballa lluny i no vol pagar una pensió, es un sense sostre...amb feina......, no ho sé però la veritat es que m’ha sorprès la manera o el sistema. La qüestió es sobreviure.

20 comentaris:

Pep ha dit...

Si que és curiós, però crec que cada dia veurem més gent vivint així.
La crisi és una cosa que ens toca a tots de una manera diferent, per alguns pot ser molt tràgica, per altres pot ser una anècdota o un tema a discutir, però per molta gent
serà un pou on difícilment podran sortir.

assumpta ha dit...

En època de crisi, l’enginy fa meravelles! Uns d’una manera i d’altres, com potser seria el cas, d’una altra. Però la qüestió és tirar endavant com sigui. Sembla que cada cop hi ha més gent que fa servir l’opció caravana per a fer la vida quotidiana i també qui (sobretot fora d’aquí), viu en vaixells ancorats en ports o marges fluvials. Diuen “que la ocasión la pintan calva”, i si hi ha qui per tirar ha trobat en aquesta opció la seva ocasió, endavant! Que de ben segur ja vindran dies millors.
Petons.

rits ha dit...

Hi ha gent que li agrada viure així, nòmades per poder voltar, i si és la seva elecció, doncs cap cosa a dir, tothom viu com vol. Però si és per necessitat, llavors ja és una realitat molt més trista.

Sergi ha dit...

Com a la vida salvatge, que del que es tracta és de sobreviure, de la manera que sigui, i pels mitjans que sigui. I què hi ha de més salvatge que l'home?

lisebe ha dit...

Es una pena però els que viuen al carrer es pot dir per la crisi ja no están sols sino també els que no tenen vivenda però encara treball.. nem cap enrera, desgraciadament si no fent res..

Petonss

Striper ha dit...

Es que nano la vida esta molt cara!!

Anònim ha dit...

Vet a saber! Podria ser qualsevol dels casos que dius, o altres...

Joana ha dit...

Amb èpoques de crisis surt tot i es veuen coses impensables però per sobreviure fins i tot en alguna caravana de càmping hi viu gent.

Clidice ha dit...

ja t'ho han dit: veurem coses molt estranyes, cada dia més :(

Carme Rosanas ha dit...

Tothom fa el que pot i se les arregla com pot!

Joana ha dit...

Sap greu veure tanta gent que ho està passant fatal, ni que no sabem si és el cas...

Jordi ha dit...

Tu ho has dit: la qüestió és sobreviure! I tant! Ara, és una pena haver de sobreviure així, però hi ha gent que no té ni un sostre on poder passar la nit.

Anònim ha dit...

Es una pena, i cada cop més costa seguir el ritme, i cada cop n'hi han més que es queden enrere i no poden seguir...

GEMMA ha dit...

Tot respon a l'esperit de supervivència. I cada vida, un món.

RaT ha dit...

Ahir, passats quarts d'una del matí, baixava pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Hi havia força bancs ocupats per persones amb manta dormint. Se'm trenca el cor quan veig això.

bajoqueta ha dit...

És dolenta la crisi però també fa "aguzar" l'enginy. La veritat és que ves a saber els motius de que estés allí, però per haver-li tocat la loteria segur que no per desgràcia :)

Núr ha dit...

A la tele ja he vist un parell de reportatges sobre famílies que es compren un vaixell perquè els és més barat tenir el vaixell i la «plaça d'aparcament» al port que comprar-se una casa... Jo no m'imagino vivint en una furgoneta, però si no hi tens més remei... Suposo que sempre és millor una furgoneta que sota un pont... ains...

Thera ha dit...

Doncs, aquesta vida sembla que de vegades ens pot potar a situacions força extremes. Gens agradable viure així i potser massa habitual... El pitjor de tot és que pot arribar a ser molt difícil sortir-se'n. Fotut de veritat.

Arda ha dit...

Si senyor, es cert. Som en època de "vaques flaques" i cal espremes el cervell per tal de sobreviure.
M'has fet pensar en un noi que conec que "arranja" furgonetes i les equipa del necessari perquè facin de cotxe-casa en un moment donat.
No l'hi falta feina ara com ara.

Eva ha dit...

Realment sorpren el que han de fer altres persones per tirar endavant, les prioritats són les prioritats i cadascú prima allò que és més important per ell... Quan se té de tot és molt fàcil viure, el pitjor és saber que has d'anar cap enrera, de què et desfàs? Com?
Difícil decisió!!
Salut!!!