dissabte, 7 de novembre del 2009

Lluny lluny enllà

En unes terres llunyanes en uns temps difícils, on la supervivència era la prioritat del moment, es va descobrir sobtadament tota una sèrie d’incidents, que anomenaren corruptes i de desviament de fons. El poble sentint-se traït, estava enfurismat amb tota la colla de delinqüents que havien malbaratat els seus diners, es parlava d’unes xifres astronòmiques, inabastables inclús per els millors jugadors de futbol, just quant més es necessitaven els diners, doncs hi havia qui passava gana. Fiscals i policia, conjuntament, amb escorcolls i fiances altíssimes anaven recuperant molts diners, diners dels contribuents que havien estat robats. Aquests es sentiren feliços de veure manilles, trajo i corbata en la mateixa persona. Ara pacientment el contribuent d’aquelles terres llunyanes espera amb impaciència que li tornin el que es seu.

Perquè sempre que algú es robat, quant la policia enxampa el lladre, ho tornen al propietari no?, de no ser així després els lladres serien uns altres, dic jo.

Llàstima que tot plegat ha esdevingut en terres llunyanes, si no aquest any veuríem una casella en la declaració de renta que diria: devolución de lo robado, i ja us dic jo que seria una picossada.

Mentrestant aneu comprant loteria

17 comentaris:

Pep ha dit...

Estic fastiguejat de tan de lladre,
us prometo que si tornés en Serrallonga em faria de la seva quadrilla, i robaria als dèspotes que no tenen mesura amb els diners dels altres, i viuen en palaus i paguen viatges familiars i bodes de filles i compren..............
No crec ni amb la devolució de renda ni amb la loteria.
Que faig ??

Clidice ha dit...

un conte excel·lent, llàstima que el final sigui tan previsible :( d'això se'n diu "cornut i pagar el beure" no? merda de país! el llunyà, és clar.

Carme Rosanas ha dit...

Bon conte, garbí!

Realment un final previsible i llastimós.

Mira que jo em conformaria que els tornessin a la gent sinó que els tornessin a l'estat i que aquest cop anessin a parar en serveis per a tots i ajudes pels que més ho necessiten i no passarà ni això! Diners robats, perduts i esfumats. A mi que em sembla que són tan desastrosos els països llunyans com els propers. O els propers com els llunyans, com vulguis.

Striper ha dit...

Un pais de fabula, en el que ja no tenim ni el calvo de la loteria.

Thera ha dit...

Un conte de lladres i serenos!!! Ja,ja,... sort que això en el món real no passa... ;)

Joana ha dit...

No em parlis.... "hacienda NO somos todos".

Anònim ha dit...

Contes per a no dormir...

rits ha dit...

i tant que seria una bona picossada,... només que diguéssin que reberteixen aquests diners en algún projecte social, ja estaria bé

Anònim ha dit...

Llàstima que no passés en època medieval, o a la Revolució Francesa... Ho dic pels cavalls, no pas per la guillotina o les llances...

Sergi ha dit...

Ben vist. No ho havia pensat això, la veritat. Doncs sí que seria just que els diners tornessin allà d'on van sortir. Però els contes de fades no es compleixen mai, no?

GAIA ha dit...

Excel·lent conte! Como la vida misma!

Agnès Setrill. ha dit...

Justament comentava aquesta tarda amb un amic, que no hauriem de comprar loteria, ja que bona part se'n va cap allà. Com si no paquessim prou!

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Jordi ha dit...

L'Eliott Ness espanyol, el Garzón, està també lliure de pecat?
El dia que la casella estigui, no dubtis que la marcaré!

GEMMA ha dit...

Una casella que s'hauria de reclamar.

Azu ha dit...

Jo no entenc res. está clar que si aquesta gent que s'ha dedicat a robar, li han de possar una pena de pressó, també els hi haurian d'obligar a retornar aquests diners. Sino saben cap a on, doncs que començin a mirar on fan falta, que segur que en surtan de llocs.

bon post, si Senyor

Núr ha dit...

És trist que sigui així, però aquesta gent, quan roba, se'n gaurda prou de no deixar els diners robats on la policia els pugui trobar i tornar a qui corresponen...

Trist, patètic, humiliant, descoratjador i creador de desconfiança envers l'autoritat, els políticis i sa p... mare! (perdó...)