dimecres, 15 de juliol de 2009

Hi havia una vegada................

Un vell pescador passejava per la costa escarpada , lluny del poble , quant encara tota la gent dormia i aprofitant la llum inacabable dels dies d’estiu , sentí molta xerinola al interior d’una cova al costat del mar , en acostar-se per veure de que es tractava , va veure com a l’entrada de la cova hi havia , molt ben apilades , unes pells de foca . Sense pensar-s’ho més n’he agafar una i se la va emportar a la casa on ell i la seva soledat convivien plegats des de feia anys i la va guardar dins l’armari sota pany i clau .

Cap al migdia , per curiositat va tornar a la cova , on va trobar , nua , una dona que plorava desconsoladament , després de calmar-la i donar-li alguna de la seves peces de roba per que s’abrigués del fred , la va acompanyar a casa seva . Només amb ell , va agafar confiança i amb el temps la tristesa anava desapareixent , tan com per casar-s’hi i tenir varis fills . En tot aquest temps la pell de foca va estar sempre custodiada sota clau , dins l’armari , fins que l’oblit del home , va fer que un bon dia descuidés la clau sota del coixí on dormia .

La curiositat que sempre ens té alerta , va fer que la dona obris l’armari i trobés el seu enyorat vestit de pell de foca , sense pensar-ho dues vegades se’l posar i va desaparèixer ,acomiadant-se dels seus fills molt efusivament per endinsar-se en el seu mar .

Abans de deixar terra ferma , algú li va sentir a dir : Quina tristesa més gran , tenir set fills a terra i set al mar .

El pescador va quedar sol amb els set fills , però diuen que a partir de les hores , sempre que surt a pescar , veu una foca rondant la seva barca amb ulls llagrimosos i que ningú del poble porta tanta pesca a port com ell .També es diu que els seus fills a terra quant passegen per la riba del mar , una foca va sortint al seu pas tot tirant-los , peixos de colors i petxines de formes curioses......

El cas es que mai més va tornar a terra ferma .

Això es la meva particular traducció d’un compte Islandès que he recollit d’un llibre de comptes i llegendes que varem comprar , durant els nostres dies allà . D’alguna manera i encara que sigui traduïda a la meva manera us faig arribar : Literatura Islandesa

14 comentaris:

Glòria ha dit...

Curiós, ben curiós el conte...

- assumpta - ha dit...

No conec l'original, però aquesta traducció sembla molt ben trobada.
És preciós!!!
;)

khalina ha dit...

Una bonica història encara que trista :) Llàstima no pugués anar combinant la seva apariència cada setmana.

Una curiositat, saps islandès? O era un llibre en anglès? O hi havia molts dibuixos.

Eli ha dit...

Oh... és cert, bonic però trist....
El mar i els seus misteris!
;-D

Ja he visitat l'oucost!!! Molt interessant!

Lansbury ha dit...

QUE BONIC!! que curios aixo dels contes infantils, clar no tots ens criem amb els mateisos, es interesant coneiser uns altres. Un bes

helenna ha dit...

Molt bonic, si senyor!

garbi24 ha dit...

Khalina:
La traducció es d'un llibre amb angles , però crec que també s'ha publicat amb castella.
Amb islandes nomes se dir TAKK FIRYR que vol dir gracies.

GAIA ha dit...

Bonica i trista a la vegada
HVER EINN MYNDARLEGUR (Que tinguis un bon dia)

zel ha dit...

És un conte molt bonic. Jo, que explico contes als nens des de fa molts anys havent dinat, et diré que, aquest conte es troba en moltes de les cultures d'Europa, i també d'Àsia, normalment solen ser noies que vénen del món dels déus, del mao o del cel, i que quan es lleven la pell es transformen. Normalment si les vols fer quedar has de prendre el seu tratjo (plomatge, pèl, roba...) però si el recuperen, com que sempre enyoren els origens tornen al seu món...

Són contes que ens porten a la nostra dualitat terrenal i espiritual, diuen...

Una abraçada, sort que algú recorda de no perdre històries!

Ramon ha dit...

És molt xulo. Per explicar-lo a la platja tot menjant sardines a la brasa!!!

Durazno chapeado ha dit...

una história muy triste and bonita. Y la moraleja es muy interesante..

Luthien ha dit...

Molt bé!!!!
i jo que em passo hores explicant contes als més menuts...

rits ha dit...

molt bonic, encara que una mica trist oi?
reconec que no conec gens aquest país, gràcies per acostar-nos-el!

Els del PiT ha dit...

Sort que es tracta d'un conte, eh? Que mantenir set fills a mar i set a terra ferma no és gens fàcil per més peixos que treguis!
;-)