diumenge, 3 de maig de 2009

Teatre ?


Avui segurament molts de nens i nenes d’aquest país hauran fet la seva primera comunió , que com cada any per aquestes dates son típiques . No solsament es típica la comunió en si , sinó que bé seguida de tot un reguitzell de tradicions , on , perquè no, els restaurants es freguen les mans , les botigues de records , les botigues de roba , centres d’estètica i un llarg etc . Tot plegat un consum que ens va molt bé en un època de crisi com la actual . El que no se si ens va tan bé , es el que estem ensenyant als nostres fills , als que intentem inculcar l’ètica de viure , amb les maneres que ens agradaria que actuessin de més grans .Que pensaran d’uns pares que els porten dos anys a catequesi i assisteixen a les misses , per després ,la majoria, deixar de anar-hi .Que pensaran d’una celebració que tan important es , segons els hi ha inculcat en aquests dos anys , i que la majoria de familiars ni tan sols entren a l’església , doncs prefereixen quedar-se fora a xerrar amb altres convidats . Que pensaran si tota la feina feta en aquest temps es redueix a un àpat de restaurant i un munt de regals . Que pensaran després de tot aquest temps on els hi han inculcat la unió i l’amor entre tots nosaltres si provenen de famílies on els pares son separats . Que pensaran es difícil de saber , doncs la seva poca edat no els fa prou assenyats per deduir-ho , però jo crec que no s’està fent bé doncs alguns dels nens volen fer la comunió per tenir regals , fer la festa i vestir-se de gala per l’ocasió ,passat tot això ja demanaran un altre cosa .
Ara ja podem dir-li tradició , creença o simplement teatre , que es en el que s’ha convertit en els últims anys i que obliga a familiars que potser la seva economia no passa per un bon moment ,a fer una despesa considerable per tal de que el nen tingui el que ha demanat o ha vist que els seus amics fan .
Si realment es religiosament tant important , potser seria bo que el cristianisme es plantegés fer això en la majoria d’edat , quant la persona en si sabria que vol , que li convé i de passada deixaríem d’alimentar la hipocresia que genera , que de ben segur no es el que volem per els nostres .
Els meus després d’explicar el que es tot plegat i que sempre hi seran a temps a fer-ho , no la faran i estan convençuts de fer el correcte . I vosaltres , que en penseu ?
Diuen que fer les coses bé no es tant difícil , però jo penso que no es tan fàcil , o potser m’ho sembla ?

16 comentaris:

Ana ha dit...

Jo crec que tant els pares com els fills que fan la comunió esperen aquest dia més per lluir i cel·lebrar que no pas pel rite religiós.

Glòria ha dit...

Buf! has tocat un tema delicat: un dia explicaré què va passar amb els meus fills, perquè el que va passar amb mi és molt corrent, el que ens passava a la majoria de nens i nenes de l'època.

Striper ha dit...

Simplement teatre i convencinalisme , ho trobo absurd.

Thera ha dit...

Home, has tocat un tema clau en uns dies clau! Fa dos anys i justament després d'anar de convidats a una comunió li vaig demanar a la meva filla que què voldria fer, li tocava apuntar-se, en vam parlar molt i li vaig explicar molt bé en què consistia la comunió, què significa,... i la vaig deixar que fós ella qui decidís (sense posar-li més presió del compte), no l'ha fet i no veig que de moment això li suposi cap traume (bé, un sí, a ella ningú li ha regalat l' MP3..), fins avui intento ser molt coherent amb el que fem i volem fer... però, que difícil!

sargantana ha dit...

m'has fet recordar els meus anys de catequista...
quan un pare ens va demanar que la seva filla fes la comunio *PER LO CIVIL*

avui, visc en part dels casaments i les comunions i tota la parafernalia que s'ha muntat al voltan.
a mi ja m'esta be...pero es penos
s'ha perdut quin es el sentit de tot plegat em sembla

Durazno chapeado ha dit...

muchas cosas que hacemos (hacen) en la vida son verdadera farsa.. Algunos padres les dicen a sus hijos: "haz como lo digo, y no colo lo hago". Ese vacío que aparece entre lo que deberíamos hacer y lo de de veras hacemos cada vez se hace muy grande. Pero sólo intentado se cambian las cosas, no?

Joana ha dit...

No saps els problemes que he tingut amb aquest tema...
Teatre, com diu la cançoneta, puro teatro...
Els meus grans els vaig deixar decidir, quan han sigut grans doncs no han volgut fer.ho.
El petit, de pare diferent, ufff, una guerra!, i ell, el nen no vol i jo, el respecto, no com d'altres...

Kudifamily ha dit...

Has tocat "El Tema"...
Per abreviar, et diré que sóc de la mateixa opinió que tu, que la comunió s'hauria de fer ja a la majoria d'edat, quan els nens/joves no són tan mal·leables i volubles (alguns...) i poden decidir més racionalment (alguns...).
A l'edat que es fa ara, és simplement una farsa, una festa més d'aniversari on regalar Plays, Wiis o Mp3, i una mena de competició, dels nens per veure qui té més regals, i dels pares per demostrar qui té més poder adquisitiu, segons el vestit que li compra a la nena o el restaurant on aniran a menjar...
En fi...

Azu ha dit...

Jo no vaig fer la comunió, perque a casa no eren pas rel·ligiosos. Tampoc he anat a escola de monges. Els meus fills han anat sempre a escola laica i no han fet pas la comunió.
Respecto als que decideixen al contrari, per supossat; pero penso com tu, que a la vida s'ha de ser coherent amb els teus ideals. Sino al contrari es una farsa.
Una abráçada

Agnès S. ha dit...

Amí em no em van donar opció, i catòlica-practicant només hi havia la meva mare.
Però també m'obligaven a anar a missa cada diumenge, per tant, una cosa no els puc retreure, eren coherents.

Així vaig aprendre tantes realitats eclesiastiques, que si per mi fós, avui en dia, les esglèsies només servirien per fer concerts i exposicions.

rits ha dit...

hi ha molts pares que no s'aturen a pensar en els seus actes i en el xq de les coses. Simplement fan el què toca, el que creuen que han de fer i tot per aparentar.
molt trist.
crec que la religió és un àmbit molt personal i molt de la família qui t'ha d'ensenyar, guiar i alhora donar prou llibertat per decidir.

no sé dir-te què faria jo, xò de moment crec que si algún dia tinc fills, els batejaré i els donaré la oportunitat de fer la comunió, doncs sóc cristiana i és la meva fe, xò els he de donar prou llibertat xq entenguin i es facin la seva pròpia fe. i segur, segur que no serà amb tanta perafernàlia.

GAIA ha dit...

Particularment, no soc partidària de fer aquest teatre (com tu ben bé dius) però la meva filla desprès d'haver estat parlant varis dies sobre el tema i deixar que ella mateixa decidís va voler fer la comunió. Suposo que va triar aquesta opció influenciada per avis, amics i el que suposava la festa en si (regals, poder convidar amics...). A vegades, depen on vius i amb qui et relaciones és un condicionant. De fet, un cop va fer la comunió, no va voler continuar amb la catequesis (cosa que li agraeixo).

lisebe ha dit...

Eiiiiiiiii soc aquí:

Bé Garbi tant sols volia pasar-me a dir-te Hola!!! i del que expliques de la Comunió.. doncs jo opino des de el meu punt de vista no catolic que es un "saca cuartos", un quedar bé debant de no sé qui suposo familil.liar, quan la majoria ni creuen el que significa.Ni son creients...

Petonets maco

Cristina ha dit...

A la majoria d´edat és quan s´hauria de decidir una qüestió com aquesta. Els nanos volen fer la comunió perque els seus amiguets els diuen que tindran molts regals i aniran a dinar a un restaurant molt maco i segurament els portaran a Port Aventura per acabar-ho de cel.lebrar i els nens quan són petits encara no tenen una personalitat pròpia ni són capaços de pensar si fer la comunió té algun significat. Els meus nebots no faran la comunió ni van ser batejats en el seu moment. Ja ho decidiran si es dóna el cas.

Els del PiT ha dit...

De menor em van batejar, vaig fer la comunió i la confirmació. De major he obrat en conseqüència amb les meves no creences i així continuaré. Els meus fills tampoc han passat per l'església, si ho volen fer de grans, cap problema.
Bona reflexió final la teva.
;-)

zel ha dit...

A casa meva un del meus fills la va voler fer 8sense festa, ni roba de mudar ni dinars ni regals, era la meva condició) i l'altre va dir que no, després d'haver anat amb els amics algun dissabte a escoltar això de la catequesi. I tan amples. Qui vol ha de saber perquè vol, jo els ho vaig explicar i punt. Petons!