Temps

S’acosta una festa imposada per els de fora , que molta gent celebra aquí , doncs es una cosa que trobo , que dóna gust de celebrar.
Si , senyors i senyores s’acosta Sant Valentí , dia dels enamorats , en el que les parelles que s’estimen i algunes que no, també , es fan tota mena de regals i sorpreses .
En un any que la nostre butxaca es més estreta i foradada que de costum , hem de pensar alguna cosa que ens faci quedar bé amb els nostres respectius .
Que es pot regalar que sigui agradable i no costi diners ? , no, no es el que penseu , que sempre penseu amb el mateix , tot i que haig de reconèixer , que si es un bon regal .
El que més falta ens fa entre les parelles d’avui , segons entenc jo , i no es precisament que hem queixi , es el temps .
El temps es una preciositat que se’ns escapa de les mans i del que no disposem gaire , doncs entre la feina, la família , mainada que cuidar , feines de casa i algun partit de futbol de visió obligada , aquest any que anem bé , no ens deixa gaires moments per gaudir entre nosaltres .
Crec que el ritme de vida que tenim imposat bé que val fer l’esforç de regalar-nos temps , temps per parlar , per riure , per escoltar o senzillament per estar junts ,doncs son moltes les parelles que si comptessin les hores que passen junts, de lleure ,se’n adonarien del poc que es dediquen i potser del que es perden .
Com que diuen que el temps es or i aquest any l’or no es massa accessible, regalem-nos temps que no ens passarà res per que a partir d’ara els nostres dies nomes tinguin vint i tres hores o vint i tres i mitja per els menys esplèndids .
Es un regal que segur ha d’agradar i si es acompanyat d’algun detall , evidentment molt millor , però l’èxit hauria d’estar garantit .
Correm un perill amb tot això , i es que algú ens pot dir que prefereix l’or, i no pas el temps , el que sens cap mena de dubte ens indicarà que necessitem un advocat .
El qui no ho tingui clar millor que es trenqui la closca i busqui alguna cosa per quedar bé , no fos cas que s’adoni d’alguna cosa que potser millor no saber-ho , o potser si ?

El totxo

Porto molts anys dedicat al tan tocat sector de la construcció i aquesta es la tercera crisi que visc , tot i que es molt més forta que les anteriors perquè es d’una magnitud mundial que ha arrossegat a molts altres sectors , haig de convenç-se’m a mi mateix de que sortirem d’aquesta encara que costi .
La cosa esta fatal i es respira mal ambient a l’empresa , tot es fa més feixuc i es gros , però es més pesat ara que quant havia tingut cinquanta persones al meu càrrec .
Crec que la única cosa que ens pot salvar es el fet que els bancs donin tan poca fiabilitat i que quant tornin a obrir una mica l’aixeta del crèdit i sense fer barbaritats com s’han fet fins ara la gent torni a comprar , fins i tot per invertir sense entrar en l’especulació de compro avui i venc d’aquí sis mesos . Donada la poca fiabilitat de les entitats financeres , qui tingui alguns estalvis , valdrà més que en compri un pis o un aparcament , doncs això li pot realment assegurar la seva jubilació . Si al llarg de la nostre vida hem arribat a comprar varis immobles , sabem segur que venent-los encara que sigui a baix preu , podrem disposar de diners , si tenim la vida solucionada sempre podem llogar alguna de les propietats i obtenir un sobresou .
Molta gent paga plans de pensions que son molt rentables, per l’entitat financera , però que per nosaltres ens té hipotecats tota la vida i al final no es cobra gairebé res . Mai un banc donarà la rendibilitat d’un immoble i ha de venir una crisi molt greu perquè ens toquin els immobles , en canvi en els últims mesos molta gent que tenia els seus estalvis per la jubilació ha vist com les hàbils mans d’alguns grups de finances se’ls hi han cruspit tot lo que tenien estalviat , i es irrecuperable .
Per tant , vist la volatilitat del diner i el bon preu que es pot trobar ara , qui tingui uns estalvis que els inverteixi perquè el més segur encara en aquest país es el totxo .
Tothom escombra cap a casa , ja ho sé , però en aquest cas es realment el que penso i donat que diuen que la població catalana ha de pujar molt més en els pròxims anys , el resultat es segur . Si podeu no ho dubteu , compreu.

Un negre a la casa blanca

Avui es el gran dia per molta gent que compleix el seu somni americà per el fet de que el sr Obama juri la possessió del càrrec de president nº 44 dels Estats Units.
No tinc res en contra del color de la persona que dirigeixi als americans , el que si voldria es que aquest fos molt més conseqüent que el anterior desastre i que porti una mica de confiança als mercats borsaris , per veure si podem sortir d’aquesta maleïda crisi . L’hi espera una feina molt difícil , doncs son molts els que li barraran el pas a l’hora de fer canvis importants .
No puc dir que cregui en ell , però el que si espera-ho es que el deixin fer per poder saber si realment pot canviar coses per als americans , que per sort o per desgracia sempre ens acaben influint a nosaltres .
Poca cosa es pot fer en un mon tan destarotat com el nostre ,però ens cal un canvi , un canvi encara que sigui gradual , hem de començar a tirar endavant entre tots per que aquest país no pot aguantar una crisi de dos anys més , tal com ens han anunciat avui els srs. de la UE i que serem els últims de sortir de la misèria . En poc temps molta gent es queda sense subsidi d’atur , poden deixar de pagar hipoteca , lloguer ,lletres varies , però tota aquesta gent ha de menjar i si no ho poden fer la gent es tirarà al carrer , veurem batalles campals com les de França , i la inseguretat ciutadana anirà amb augment al mateix ritme que les cues del atur .
Per tot això i per el bé de tots , sort, molta sort sr. Obama , sigui del color que sigui

L'autobús de Deu

Hem fa gracia que en un temps de tanta crisi , la gent engegui una campanya de publicitat en contra dels creients cristians de aquets país . Hem sembla que la persona que es creient no li farà canviar les seves creences ,el fet de que vegi això escrit en un autobús .

Però sembla ser que , qui mana en el cristianisme , no esta gaire convençut dels seus feligresos doncs contraataca amb un altre campanya de publicitat que si no estic equivocat comença aquest proper dilluns , amb un pressupost de nou mil euros , més del doble que els Ateus .
Digueu-me burro , però no entenc que busca realment aquesta doble campanya publicitària , a menys que sigui una maniobra política per distreure’ns de la crisi que segons el sr ? Solbes cada dia , diu que serà més llarga .
No estic n’hi d’un cantó ni del altre , el que si sé es que tots aquets diners els podrien dedicar a ajudar a qui realment l’hi fa falta , tan uns com els altres .
Feria mes profit la campanya del “pontelo ponselo” que no pas això . Potser ara sabrem si realment existeix , perquè si s’emprenya pot fer que tots els autobusos que estan en contra seva no arribin a lloc , avaries , embussos i altres bajanades .
Els creients deixaran d’agafar el bus si porta aquesta publicitat o tothom passarà de tot i realment no passarà res , be res no que entre uns i els altres s’hauran gastat quasi quinze mil euros per res .

La venjança del bandoler

Aquest llibre ha estat el culpable de que dues nits hagi anat a dormir a les tantes , i es que a mi al menys m’ha enganxat des de el primer moment .
Una historia, bastant real , que et fa veure la manera en que vivien als nostres avantpassats i dels seus patiments , penúries i tota mena d’aventures amb una narració digne de ser llegida .
No havia llegit mai res d’aquest autor , tan conegut com a home del transit , però que sens dubte hem farà llegir altres llibres com , el pont dels jueus , tan anomenat però desconegut encara per mi .

De porc i de senyor s'en ha de venir de mena

Només dos dies de col·legi han fet falta perquè la meva filla hagi tornat a casa plena de l’inofensiva però a les hores molesta plaga de polls . Just abans de les festes de Nadal varem fer neteja exhaustiva de la plaga, que ens porta de cap tot el que portem de curs , totes les festes hem estat molt tranquils i sense cap problema , però per quatre famílies que no tenen altre nom que, el de porques , tornem estar avui diumenge matant polls i els seus ous .
Apart de car , perquè el tractament per un parell de vegades costa quasi vint euros , et passes una hora de rellotge passant la pinta microscòpica dels nassos , amb el patiment de la criatura , que entén que el diumenge es per jugar no per matar polls .
Sé que no soc l’únic afectat , sinó seria tan fàcil com canviar d’escola i punt i per això crec que la sanitat podria dedicar uns quants efectius a les escoles i el que vingui carregat , cap a casa i deixar tranquils als altres ,i de passo els de sanitat deixarien tranqui-les unes quantes empreses de delicada economia, a les quals els hi fan gastar molts de diners que no serveixen de res , ( ho se de bona font) .També se que les pobres criatures no hi tenen cap culpa de la deixadesa dels seus pares . Potser així els pares s’hi dedicarien una mica més.
Sé que molts esteu pensant ara que la paraula culpable de tot això es aquella que comença amb im... i acaba amb......gració , però jo crec que aquest no es el problema , el problema es falta de cultura i de ser brut molt brut .
Sembla mentida que en ple segle vint-i-un no siguem capaços de controlar una plaga que teníem totalment extingida .
Potser per falta de ganes , potser falta de recursos , potser es perquè quant tot Europa vegi els nostres fills rascant-se el cap els veuran més aplicats , ja que a sobre anem a la cua amb ensenyament .

De pelicula ?

El dia cinc de Gener d’enguany , una persona en veure que ha estat robada en dues de les obres que ell com a cap d’obra dirigeix , es presenta a la comissaria de la policia autonòmica de la ciutat en qüestió per denunciar el cas .
Atès molt amablement per la policia , després de dues hores de rellotge , per acabar tot el procediment , li diuen que la policia municipal ha comissat part del material en una detenció d’un sr. que conduïa una furgoneta . En la denuncia del acusat es fa un llistat exhaustiu del que hi ha al interior del vehicle , que al ensenyar-lo a la persona denunciant reconeix com a seu , per el nom i adreces que algun material porta enganxat.
Es convida al denunciant ha fer un reconeixement visual del material comissat , en el recinte del dipòsit municipal de vehicles de la població . La persona en qüestió es troba que un cop arribat al dipòsit no el deixen entrar si no es acompanyat per una patrulla dels mossos .
Desprès de diverses trucades a la comissaria l’informen de que no serà possible l’acompanyament , per culpa de manca d’efectius i la sobrecàrrega de feina que els hi comporta la cavalcada dels tres Reis . En el ben entès que el material està en lloc segur , es queda per fer el reconeixement desprès de Reis .
En el dia assenyalat i amb escolta policial , la persona es presenta al dipòsit municipal , on es informat que el vehicle denunciat amb tot el material comissat al interior a estat entregat per ordre judicial al seu propietari , o sigui el lladre , perquè es veu que la detenció era per no portar el carnet de conduir.
Molt amablement el cos policial convida a la persona en qüestió , que agafi les factures del que li han robat i vagi a fer una ampliació de la denuncia per tal d’ordenar una ordre de busca i captura del sospitós . Dues hores més , molt amablement atès .
La persona, neguitosa es pregunta : que li demanaran les factures al denunciat ? perquè li donen la furgoneta si s’havia fet un reconeixement exhaustiu del material que portava? El paio del dipòsit sabia la historia , perquè no fa una trucada de verificació? Si no deixen entrar a fer un reconeixement visual sense patrulla , com es que deixen que marxi l’imputat ? . Molts interrogants no contestats , per uns objectes dues vegades robats .


Qualsevol semblança amb la realitat no es pura coincidència , es una pura realitat , perquè m’acaba de passar a mi .
N’estic fins els ( producte culinari per fer truita )de que tot en aquest país funcioni igual , hi estem mes estona a la comissaria fent papers , que el lladre detingut.
Si trec l’entrellat de tot això , us prometo el segon capítol .

Dedicat a LA PANXA DEL BOU

Quant t’adones que la persona que t’ha tocat com a parella de l’amic invisible té un nivell cultural molt més elevat que un mateix , es quan he d’utilitzar tot el meu enginy per fer un regal , que al mateix temps agradi , sorprengui i que per un moment , tu Júlia , sàpigues que alguna persona , a qui no coneixes , ha estat pensant amb tu i buscant entre les teves línees virtuals indicis de actituds i aficions del teu ser , per tal de que el regal realment arribi on ha d’arribar , al cor .
Entremig dels milions de lletres escrites per tu , he trobat una gran persona , amant de la natura ,la música i la poesia a la que serà molt difícil de sorprendre amb un regal virtual .
Just davant d’aquestes línees m’adono que el més rebuscat pot fracassar , però que la senzillesa d’unes paraules amb l’harmonia d’unes imatges podria ser el més adient.

JÚLIA VA PER TU :



Si he aconseguit acaparar cinc minuts del teu temps i ha arribat on havia d’arribar hem dono per satisfet .
A partir d’ara , un blocaire amic : Garbi24

Ay la France

La celebració del fi d’any dels últims tres anys l’he fet per diferents ciutats de França , sempre hi he vist diferents costums entre els dos països veïns que t’hi has d’acostumar per força , com son els horaris que tenen per menjar , que per nosaltres son massa aviat sempre , aquest any m’he trobat que a tres quarts de dues amb un restaurant mig ple m’han dit que no , que ja era tancat i no era pas un poble de pocs habitants sinó que era tot un centre turístic de molta afluència de gent .
Els horaris d’obertura de centres com museus , castells etc.... també es molt limitat , el més estrany que he trobat es un museu que obria les seves portes de 11 a 1 i de 3 a 4 , hem pregunto si la tarda val la pena obrir , crec que seria millor obrir seguit de 11 a 3. De tots el centres visitats cap passava de les cinc de la tarda , en alguns era la ultima entrada i acabaven tancant a les sis .
Els centres comercials tanquen més tard que les botigues o sigui , com a molt a les 8 i el dia 31 un centre comercial de molt de renom a França , tancava les seves portes a les 6 de la tarda , això vol dir que a tres quarts el vigilant de l’entrada ja no deixava entrar ningú .
Suposo que un cop acostumats a aquets horaris son millors que els nostres ja que no es gaire encertat de poder demanar una paella d’arròs a les cinc de la tarda , que si treballes en un centre comercial hagis d’anar amb el vestit de festa posat perquè sinó no arribes als raïms i que amb tots aquets horaris disposen de molt més temps per la vida familiar.
El que si trobo criticable d’aquests dies es els preus de les entrades de museus i altres atraccions culturals , doncs no son manera de fomentar en l’àmbit familiar les visites culturals , mireu i digueu-me si no es excessivament car.

Amfiteatre de Nîmes : 9.50 €
Citè dels Papas Avignon : 8.50 €
Tren turistic per Avignon: 7.40 €
Tarifa única aparcament Pont du Gard: 5 €
Ocres du Roussillon : 5.50 €
Poblat antic des Bories : 4.50€
Museu de la Lavanda : 4.50€

Son alguns dels que recordo i això es tarifa per adult i els nens tenen un descompte , però trobo una exageració que l’entrada al amfiteatre de nîmes ens costes entre els quatre 27 € , per una visita que no arriba a una hora .
Com que diuen que si no vols gastar quedat a casa , això es el que hi ha . Com que al final tot ha anat bé i hem estat junts que es el que volíem , ja penso en l’any que bé , desprès de sortejar la crisis , on anirem .
Us deixo un resum del que es pot veure per aquelles contrades del amic Zarcozy.

2009 ,quina por?

Després de uns dies fora com ja sabeu els que visiteu regularment aquest espai , he tornat ,amb les piles carregades per enfrontar-me al que tothom diu que serà un any molt dolent.
Crec que amb la por al cos que ens han imposat , no serà tant greu com ens pensem , si més no m’agrada pensar-ho així . Siguem realistes , que pot passar , que s’apujaran els preus ? com cada any , que alguns ens podem quedar sense feina ? com cada any, que acabarem fins als coll.........s de discursos politics que no porten a res ? com cada any , que tindrem problemes a solucionar ? com cada any , que haurem d’anar al metge ? com cada any , i així un llarg etc .
Per que ningú no es pot plantejar que aquest serà el millor any de la seva vida? Qui sap el que ens prepara per nosaltres el destí ?. Aleshores no cal preocupar-nos més del que ens hem de preocupar , el que arribi ja arribarà i només caldrà que ho solucionem o bé que ho celebrem .
Ànims a tots els ensopits i precaució a tots els eufòrics , que el 2009 serà com tots els altres anys , bo per uns i dolent per els altres , si sabéssim de quin cantó estarem a finals d’any això no seria la VIDA , i fixeu-vos que abans de vida no hi he posat cap paraula obscena , deu ser perquè estem a principis d’any .


Desprès us explicaré una mica de les coses saludables i criticables que he viscut aquests dies a les terres de , l’amic ?, Sarcozy