divendres, 19 de desembre del 2008

Víctima de la burocràcia


Degut a una inspecció de treball en una promoció de pisos a un poble província de Teruel vaig haver de patir el , que jo entenc, per un abús de poder o burocràcia inútil.
El fet es que per un error dels operaris en llegir el document hem van entregar una citació al departament de seguretat de Teruel capital ,just per l’endemà , amb l’afegit que la documentació que hem demanaven la tenia al despatx de Girona , res a tres cents kms .
Vaig intentar , fent ús de la raó , de trucar al departament per tal de sol·licitar un aplaçament , doncs tal com deia el document , es podia enviar per correu . Al intentar parlar amb el sr ( ?) que havia fet la citació , hem vaig trobar que no si volia ni posar al telèfon , perquè estava molt ocupat . La secretaria que va entendre la meva situació va parlar amb ell per explicar-l’hi la situació , però ell va contestar que no , textualment segon la noia va dir : “es innegociable , si tiene una citación conmigo , que se presente o que pague los tres mil euros de multa por no presentar la documentación”.
Com que no hi havia solució , agafo al cotxe , torno a Girona a recuperar els documents , m’aixeco altre cop a les cinc del matí i cap a Teruel , total cinc cents trenta kms .
La cossa als coll...........ns va ser arribar allà i hem diuen que : “no este señor (?) no está hoy , ni mañana .
Doncs que faig ? , hem diuen que deixi la documentació i que quant torni ja s’ho mirarà , jo una mica cabrejat els hi demano que com a minim hem facin un registre d’entrada per que consti que m’he presentat , però hem diuen : “es que esto no lo solemos hacer “ , ostres que jo tampoc acostumo a fer mil i pico de kms per res , es que asta la secretaria amb un signe de complicitat hem va fer un somriure , ( esplèndid per cert ) . Al final molt a desgana i consultant altres companys de feina , hem varen fer el registre d’entrada i : “adiós muy buenas ya le diremos algo”.
Trobo que en ple segle vint i un fer mes de mil kms per que una persona no es vulgui posar al telèfon es indignant .
Total , dos dies de aixecar-me a les cinc del matí , més de dos mil kms amb dos dies , ja que el dia abans havia passat per Castelló a recollir un material , i visca la burocràcia .
La part positiva es que he vist país , que no tothom pot esmorzar a Castelló , dinar a Teruel i sopar a Girona encara que hagi acabat la setmana fet pols.

3 comentaris:

Els del PiT ha dit...

Òndia noi, quina mandra!
És realment lamentable que en l'era de les comunicacions hi hagi tant poca entesa i tanta incompetència.
Està bé que encara hi trobis alguna cosa positiva...

Ana ha dit...

Tot esperit nadalenc aquell qe et va citar... encara rai que t'ho prens amb bon humor. Ei, poca gent pot fer els 3 àpats del dia en 3 comunitats diferents.

Kuroi Neko ha dit...

Jo hi ha coses que encara no entenc.

No vegis el pollo que li hagués muntat jo si m'ho fan a mi... Acaba venint la policia i tot, segur!!

Hahahaha

Al menys, la part positiva de l'assumpte és que ho has pogut resoldre i que al menys, com tu dius, has pogut conèixer "món" encara que sigui d'aquesta manera...

aigua_clara_