dimecres, 30 de desembre del 2015

La pel·lícula

De bon matí encara entre llençols la fisiologia humana li va mostrar el despertar de la força, aprofitant el moment, despertà a la seva companya. En una lluita on tot és plàcid,  en poca estona varen arribar a un altre galàxia.
Encara estava entre nebuloses, refent-se del viatge, que ella ja li demanava que anessin a per l’R2D2. Estaven enganxats a la saga, l’espasa làser sense treva.

Molt bona entrada.......d'any. 

dilluns, 28 de desembre del 2015

Quanta ferralla

Aquests dies qui més qui menys es veu abocat a la compra d’alguna mena d’estri que promet molt, però que en realitat, és una cosa feta amb els mínims costos possibles.
Quan et veus en la cua de reclamacions de cal MediaTonto i veus la quantitat d’objectes que es tornen, per no funcionar correctament, és quan dius, què coi estem fotent?
No troben gens estrany que no funcioni, de fet crec que ho veuen com una cosa normal dins els paràmetres de venda. Que en voldrà un altre? Cap problema torni a dins i agafi més merda, sembla que et diuen.
Un cop a dins i davant d’un palet de portàtils, faig una pregunta que em contesten amb gigabytes i no amb gigahertzs que és el que pregunto. Venedors que no hi entenen res, tant aviat venen aspiradores com ordinadors, tant li fot, s’ha de fer caixa. Al final en trobo un de bo i sincer....em diu: d’aquest piló no agafis res, tots són una merda, en tot cas agafa allò d’allà...amb cara de pomes agres.
Ferralla per les festes? No, sempre és ferralla pura, cada cop més fireta i sospito, que tot el que es retorna o molta part, va directa al desguàs, no val la pena perdre-hi ni una hora. 
Ah...i una cosa, comprar el més car tampoc soluciona gaire res, ferralla amb més prestacions. I vagis on vagis, trobes el mateix, des d'un assecador de cabell a un ordinador, passant per qualsevol objecte que ens proposin comprar.

dimarts, 22 de desembre del 2015

Fum,fum i més fum



Ja li deien sempre, que no fes cas de tot el que deien que podria obtenir, segons deien la gent de carrer. Ell tossut de mena es resistia a creure, fins i tot es creia el que sortia de la seva boca, s’escoltava atentament i veia la llum. La llum i totes les seves avantatges. 
Però aquell diumenge vespre, encantat davant la televisió va veure clar que tot s’havia convertit en fum. S’havia fet clar i encara perdurava aquell maleït fum que no li deixava veure cap dels escons als que havia aspirat. Però fent honor a la seva tossuderia, continuava buscant.

Proposta del mes de desembre a Relats Conjunts.....ja ho heu fet vosaltres ?

dimarts, 15 de desembre del 2015

Boira

De bon matí el dia  presentava molt emboirat, res no es veia prou clar. Tanta boira, que no s’adonà  al sortir al carrer, que aquella casa on havia passat tant bona nit, no era ni la seva. 
Ell tan sols recordava blondes.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Una marató

Potser cap any com aquest he participat tant activament en la marató de tv3, fins al punt de fer una autèntica marató d’hores dedicades en organització, muntatges, recollir...tornar a preparar, per fer que com cada any siguem molt solidaris. I considero que encara no he estat dels que més hores hi ha dedicat, però tots hem donat al màxim.
No serà massa ètic fer barbacoes de quatre hores per fer caixa, ho sé, però cal fer moure a la gent per incentivar a que ho passi bé i deixi diners per una bona causa. Que cada any ho és.
La solidaritat no és només deixar una quantitat i sentir-se descansat amb la causa. Solidaritat es aixecar-se, matinar en dies estius, per ser allà, fer pinya i gaudir d’un grup de gent que no es cansa de treballar perquè creu en el que fa. 
Ho hem fet, ho tornarem a fer perquè ens agrada, i si pot ser volem tornar a ser el poble més solidari per càpita de Catalunya.  Llambilles, amb la marató de tv3.

diumenge, 6 de desembre del 2015

Els formatgets

Malauradament aquests dies ens afartarem de formatgets, servits en safata rodona, amb una gran varietat de colors i perquè no de gustos.
Seria bo que almenys algun dels que ens serveixen sigui del nostre gust i a ser possible que fos el tall gros.
Dins la safata hi ha d’aquell tipus florit i ranci que molta gent encara pren. A alguns ja no els hi agrada i volen tastar un altre varietat que barregen algunes llets intentant amagar el tuf a ranci, però que no s’enganyin que tard o d’hora sortirà el regust.
Aquell que s’ha depurat deixant de banda un tipus de llet massa arcaica, sembla que té molts adeptes i sense ser majoria a la safata si que pot omplir-ne un bon tros.
Podem trobar aquell de poca qualitat, però que amb tanta propaganda enganya a molta gent amb la promesa de repartir formatge a dojo, a parts iguales, comprant poca llet.
També aquell que amb pujades i baixades molt fortes sempre s’ha mantingut ferm en el que vol i que altres formatges hi combinen, encara que forçats, per ser tall gros.
El de cobertura vermella tampoc hi falta, però són molts els que es queixen de que el seu interior ha canviat massa en els últims temps i no té un clar gust determinat.
I aquell tall petit, minúscul que també vol estar a la safata i que la majoria es pregunta: això qui coi s’ho menja? Però persisteix tant que el gust a ranci i el color fa pensar en barreja de molt mal empassar.
El tros nou, que molta gent no ha tastat massa però que s’insinua diferent, amb un tall per no desmerèixer i que amb la seva ajuda pot ajudar a consolidar altres formatges com a líders. Val a dir que hi ha moltes veus que diuen estar fet amb mala llet.....
La safata està servida per uns dies, l’avantatge que té és que depèn de com es vulgui veure, només cal canviar de marca de diari. 
Però el que més espero, és que no em tornin a fer menjar el ranci quatre anys més o com a mínim que tinguem la llibertat de guardar-nos la llet per fer-nos el nostre propi formatge.