diumenge, 29 de desembre del 2013

Desitjos d'any nou

Aquest any ens deixa, té els dies comptats. Com que havia de servir per arreglar moltes coses però al final hem avançat ben poc, he deixat de banda aquells propòsits tant il·lustres com anar el gimnàs, deixar el tabac, aprimar-me i tenir més....... diguem-li temps lliure. Amb tot això superat el que més desitjo per el proper 2014 és aprendre a fer Vudú. Si aconsegueixo treure’m el graduat amb això necessitaré uns quants ninots, per cert sabeu si n’hi han mascle i femella?, és important, doncs la zona a punxar és bastant concreta en alguns casos.
Si això funciona ja no caldrà desitjar gaire més, doncs un cop feta la cura tot funcionarà amb normalitat que és la única cosa que ens falta per anar millor.
Suposo que a hores d’ara tothom sap cap on van les meves agulles i m’atreviria a dir que la zona concreta on punxar, però com que sou bons minyons també us deixo triar personatge i zona de punció, prometo que amb el títol a la mà la vostre agulla serà clavada, ben fondo.
Mentrestant, acabeu molt bé l’any fent el possible per millorar el proper, feu la bondat justa i res de vins i caves de l’estranger, que la nostre terra té el millor suc.

FELIÇ 2014 família. 

diumenge, 22 de desembre del 2013

Les festes

Ara que molts ja sabem que no ens ha tocat la loteria que només toca a l’estat, que les properes dues setmanes els nens no tenen escola, que són les dues setmanes de l’any que més es gasta sense raó, que guanyarem uns quilos que costarà de treure, que hem d’anar pel carrer desitjant a tort i a dret el que a vegades no sentim, que hem d’aguantar algun bon nadal de persones non grates a la nostre agenda, que.....una llarga llista de que en pocs dies, vaja.
Malgrat tot això, aquests dies seran bons, han de ser bons per tots i potser és el moment de fer un parèntesi de tot el que ens envolta i fixar encara que sigui un únic objectiu perquè aquests dies els podem marcar com a importants a la nostre vida. Jo ho penso fer.
Mai he estat fan d’aquestes festes, però el sol fet de tenir alguns dies de festa, reunir-te amb els teus i obrir algun regal inesperat, fa que tothom pot trobar allò que busca en aquestes festes, per més escèptic que sigui.

QUE TINGUEU UNES BONES FESTES I UNA MOLT BONA ENTRADA D’ANY 

dijous, 19 de desembre del 2013

Negociació


-Com que no han passat els quinze dies de prova i abans no redactem el contracte de compravenda, et torno aquest esclau, no el vull.
-No el vols? Coi si és un dels millors que tinc, es jove, valent i molt treballador.
-Sí, fins i tot massa treballador, massa jove i massa valent. Torna’m els calers i ja te’l pots quedar.
-Com vulguis, però mai havia vist algú que es queixa per massa treballador.
-Jo tampoc, però aquest coi de xitxarel·lo se’m ha treballat tot l’harem amb quatre dies. 

Aportació de Desembre a Relats Conjunts

dimarts, 17 de desembre del 2013

Factor sort

Passats ja els dies, després d’acomiadar al gran Mandela i tota la seva tasca en aquest planeta, em queda aquella pregunta que mai sabrem resoldre, perquè realment no va passar.
Si allò que va ajuntar les masses dels dos colors, el rugbi, i que va ser una gran empenta per tot l’afer que ell portava lluitant de tants anys, podria haver canviat tot, només amb el factor sort.

Que hagués passat si als primers partits, aquella selecció hagués estat eliminada? Les arrels ja estaven posades, sí, però no descuidem que el fanatisme per l’esport és l’opi del poble. Potser un mal resultat hagués provocat tot una sèrie de retrets, sobre de quin color era la culpa de la derrota. No ho sabrem mai, el resultat va ser immillorable pel món, però segueixo pensant que el factor sort va jugar la última carta. En tot cas, un gran home que va canviar el pensament de molts, que va estar al lloc oportú i en el moment precís.

diumenge, 15 de desembre del 2013

Som collonuts

En un dia com el d’avui ja des de ben d’hora ben d’hora  es notava un aire de solidaritat a l’ambient. M’hi he afegit amb la caminada on hem resseguit els diferents masos del poble explicant la història de cada un fins on s’ha pogut esbrinar. El circuit curiosament acabat en una esplanada on taules, cadires, pa amb tomàquet, botifarres, coques, etcèteres i un mercat solidari.
Veure com això s’omple de gent amb ganes de deixar diners per la causa, és el que fa veure que som un país de molt bona gent. Cap altre país arreu del món ha fet fins ara unes col·lectes de diners tant importants com aquest nostre, per destinar-ho a millorar les diferents malalties que ens treuen la llibertat de viure en condicions. Ni la crisi ha pogut apagar aquesta solidaritat, la quantitat final no serà mai tant important com l’esforç que hi dedica la gent de cada poble.

Som collonuts com a poble, som Catalans, portem dins un adn especial que cada anys ens fa ser més solidaris amb la Marató i tot el que fem. Tot això hauria de ser suficient per poder viure en llibertat i separats de tothom que no és com nosaltres.

dijous, 12 de desembre del 2013

Assagem les respostes

Per fi tenim pregunta, han costat mesos per l’entesa i passaran encara moltes coses abans no la podem ficar dins.
Aquesta pregunta binària pot portar a confusió i vull aportar-hi alguna cosa per tal de que la cosa quedi clara.
Per començar a tenir clar quines són les dues respostes, cal que aneu practicant durant els propers mesos, així doncs, ara quan sortiu a lligar, tenint clar sempre on volem arribar, ens adreçarem al interessat /ada amb una pregunta binària:

Vols que aquest vespre et convidi a casa a sopar?
       SI_  NO_
En cas  de resposta afirmativa. Et quedaràs a dormir amb mi?
      SI_   NO_

Crec que no pot quedar més clar, si es dóna el cas de respostes negatives tindrem aleshores un mal resultat.

dimarts, 10 de desembre del 2013

Ja he fet el pessebre

Crec que mai un naixement podrà tenir una estrella millor que aquesta, per això aquest any serà la que presidirà el nostre pessebre.


 Com veieu fins i tot ells s’han quedat sense sostre aquest any, i els pobres pastors manifestant-se per que tinguin un sostre digne.


 L’Angel, aquest any aprofitant l’esdeveniment, vol donar una empenta amb la pregunta que tant encallats ens té. A veure si li fan cas.


 Com veieu, alguns pastors ja estan a la garjola, encara que aquest jutge de vermell que parla amb ells no m’inspira gaire confiança.


La gent del poble marxa corrent a amagar el poc que tenen quan veu arribar els Reis, doncs algú els ha dit que per culpa d’una operació, és molt possible que aquest any vinguin els seus gendres.


 I com no, una ajudeta als cada cop més abundants caganers, sembla que així no els costa tant de buidar el budell, encara que enguany no el tinguin massa ple.




diumenge, 8 de desembre del 2013

Sensacions d'un turista Català a BCN

Vaig passar un dia sencer a Barcelona, com un turista més, afegint-me a la autèntica marea humana que voltava pels carrers, cercant allò per regalar o la idea que el portés a saber què comprar.
 Aparcar tres hores per el mòdic preu de onze euros ja de per si és un bon souvenir, però ja sabem com les gasten aquesta gent. Donar un tomb per la Boqueria i adonar-se que és un mercat escènicament molt ben preparat on esmorzar amb cava sembla la cosa més normal. Encara que potser ha perdut part de la paraula mercat per convertir-se una mica en zoco doncs el assetjament d’algunes de les parades et fan perdre una mica l’admiració per el que tenen exposat.
Després dones un tomb per el mercat de Santa Llúcia sortejant abans a pidolaires a les escales i carrers propers, endinsant-te en un circuit de parades repetitives amb una concentració de gent que ja agradaria a la Camacho per el seu dia de Constitució.
Passeig a la rambla i cap a la concentració massiva de compradors a Maquinista on l’oferta de fast food no col·labora gens a l’alimentació mediterrània.

La sensació que  menys em va agradar, va ser la de la poca quantitat de gent fent ús del Català i unes façanes molt pobres d’estelades. Com a turista, no em va saltar a la vista el procés sobiranista en què vivim, però em tranquil·litzo sabent que la gent que ha sortit al carrer en les manifestacions avala el meu error sensitiu.   

dimarts, 3 de desembre del 2013

Assegurança

Veient els reportatges de les revistes del cor on els famosos i esportistes d’elit asseguraven les parts del cos que, eren més necessàries per la seva feina, va decidir anar a les oficines per fer-se una bona assegurança. Decebut per la negativa, resignat i amb el cap baix, el gigoló no  entenia el perquè, doncs tot i portar fotos, la noia li etzibà un no rotund. 

diumenge, 1 de desembre del 2013

Recapte

Quin goig que fa veure com el poble ajuda al poble, recaptant més de tres mil tones de menjar solidari. Però al mateix temps, quina llàstima en veure que sempre ha de ser el poble qui ajuda al poble amb solidaritat, al mateix temps que hem d’ajudar als rics per obligació. 
Mentrestant ells no ajuden a ningú, veuen que ja ens espavilem solets. Navalla de doble fulla.