dijous, 29 de novembre del 2012

Possessiu


Tossut en que sempre t’acompanyi a totes les teves festes i actes públics ha fet que ens anem distanciant, jo em sento sola mentre parles i parles amb gent que no conec, que ni tant sols em presentes.
Avui quan el cambrer m’ha volgut ensenyar la bodega no he sabut dir que no, allà baix entre tants de taps ens hem destapat.
Llàstima que no t’ho pugui explicar, t’emprenyaries.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Rodes de premsa

Algú hauria de poder ajudar a pobres ignorants, com  jo mateix, a esbrinar d’una vegada per totes la seva utilitat, apart d'omplir hores de televisió i fulls de diari.
Des del meu, potser dolent punt de vista, veig que en totes, sigui quina sigui la seva categoria, importància o temàtica, posen un personatge en situació més elevada, davant de gent acreditada per portar armes de foc,  tipus flash.
Un cop foguejat, comença una roda de preguntes en les quals es pregunten obvietats que tothom en coneix la resposta i, preguntes interessants que mai tenen resposta, però si una llarga contesta que no porta a res. Aleshores, si ens diuen el que ja sabem o intuïm i ens amaguen el que realment volem saber, podríem dir que estem tots intentant llepar-nos el colze. Una missió impossible.
No seria més intel·ligent, curt, àgil....que el qui ha de ser entrevistat, digues tot el que sàpiga o pugui i, que tots els periodistes escrivissin la seva conclusió?
Ja sé que tots ens hem quedat enganxats a alguna, que han sortit perles impagables d'alguna d'elles, però en el fons, sempre en podem treure molt poc suc, encara que quatre gotes seran sempre quatre gotes i, potser per molts és prou.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Més Mas


La gent del carrer ha decidit que continuï com a president, encara que castigat amb clatellot i com a deures sense excusa de buscar-se xicota.
Al meu entendre, hem guanyat en nombre de gent que volen la independència i que si es gestiona bé encara pot anar endavant.  El problema més greu, és que la seva pròpia ànsia de poder, no els deixa anar agafats de la mà a favor del poble.
El que més em desagrada és veure la quantitat de gent que ens envolta  dia a dia, que no recolza la nostre idea de sobiranisme i que posa en dubte seriós el resultat d'una possible consulta de independència. No anem bé, gens.
Molts tenim una idea, una fita, un somni, que és ser lliures per poder-nos administrar sense càrregues, però malauradament no en som prou majoria. Veurem ara quines fitxes mouen i amb què ens entretindran a partir d'aquestes eleccions.
Jo la veritat és que estic molt decebut per els resultats doncs esperava una gran garrotada a les dretes que més ens ofeguen. Veurem quin color agafa tot plegat.

dijous, 22 de novembre del 2012

M'has deixat


Un missatge amb mala pinta m’anunciava que volies parlar amb mi.  Puntual com sempre t’he esperat al lloc acostumat, fins veure’t arribar, guapa i decidida.
Amb  poques paraules m’has fet saber que no volies continuar amb mi, necessitaves més de la meva persona, hi posava massa poc.
Veient el teu cul com marxa, tinc un buit al cor, però penso que finalment, tindré més  temps per les altres dues.

dimarts, 20 de novembre del 2012

El món de la parella

Tinc que reconèixer que m’ha despertat l’apunt escoltant el tema a la ràdio i les diferents maneres de veure les coses del personal.
Un, que si el matrimoni és com un jardí que s’ha de cuidar cada dia en tinguis ganes o no i que el que no vulgui treballar que no tingui jardí, hort o com es vulgui dir.
L’altre que tot es basa en la confiança i parlar molt, sobretot abans d’anar a dormir, que no quedi res al tinter ha de quedar tot dit.
L’altre, que tot és mantenir viva la intimitat, que això és la base de tot, encara que no sigui la solució de res. Però cal evitar caure en la rutina diària.....setmanal, mensual, anual.....Cadascú sabrà la seva freqüència.
Jo tinc un altre teoria, el secret està en el caràcter de cadascú i que moltes vegades ha quedat amagat per els primers anys de relació. L’amor és cec.
Si posem en pràctica aquesta teoria, veurem que pots treballar l’hort tot el dia, regar-lo, arrencar males herbes....però quan arribis al vespre la patata no està apunt per molt que hagis treballat, aleshores apliquem la segona teoria de no deixar res per dir abans d’anar a dormir i ho traiem tot, traiem tant que es fa impossible posar en pràctica la tercera teoria i la posada en pràctica de qualsevol via de pau.
És per això que tot depèn del caràcter de les dues persones, hi ha gent que tota la vida s’entendrà perquè hi ha química, no cal complir les regles establertes que tot va bé.
En canvi hi ha altre gent que un cop passats els primers temps s’adonen de la crua realitat, no hi ha química i el caràcters xoquen. Aleshores totes les teories hagudes i per haver no tenen raó lògica.
Ara que si ho mirem d’un altre punt on elles veuen que el nap sempre està per girar les teories......
Potser continuarà.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Biblioteca aparador




-Va ser una bestiesa posar la banyera a la biblioteca, ja ho sé mama, però tot té una explicació. Jo no sabia com fer-ho perquè la veïna del davant es fixés amb mi, i no se’m va ocórrer res millor que això. Ella ho veuria i s’acabaria fixant amb mi.
Que em trobessis inconscient al terra va ser perquè es va fer fosc, baix sortir per encendre les llums sense eixugar-me, descalç, i al tocar l’interruptor......
-Mira que arribes a ser burro tu també, no era més fàcil anar a demanar-li sal?. Una mica més i t’hi quedes, sort que l’ambulància va arribar a temps i portaven el desfibril·lador.
-Ah, per cert mama, qui va avisar l’ambulància si no hi havia ningú a casa?
-Qui vols que fos, la veïna.
-Així el meu pla va funcionar.......no?
-Si, però amb la veïna de sota, la que et va denunciar per posar la música massa alta i ara per humitats......ets un cas.

La meva proposta a Relats Conjunts

dijous, 15 de novembre del 2012

Pagament al comptat



No tenies diners per pintar el pis, em vares demanar si jo t’ho podia fer, que m’ho pagaries amb espècies....
Vaig fer la feina ràpid i bé, volia cobrar aviat.
Avui, ben empolainat, he vingut a cobrar.
Suposo que he posat mala cara quan m’has donat el lot de condiments per cuinar, afegint-hi que esperava quelcom més picant. Per no quedar malament, hi has afegit dos pots de pebre.


dimarts, 13 de novembre del 2012

És un problema?

Tinc un  sentiment cada dia més gran d'incredulitat envers a totes aquestes persones que d’alguna manera ens volen vendre alguna cosa, no física.
Penso molt sovint en el discurs polític, sigui de quina sigui la força, no me'n fio, no puc acabar de creure el que expliquen i mira que de vegades m’agradaria.
Tinc la sensació que tothom treballa per el seu interès propi, tothom escombra cap a casa. Això fa que quan em poso en mans de metges, advocats, pilots d'avió o qui sigui, tinc tendència a posar en dubte el seu criteri. Qui em pot assegurar que aquella persona que m’atén ha passat per exemple una bona nit, està de bon humor, o no té cap problema per ser un autèntic professional i l’únic que té al cap és facturar per omplir el seu calaix particular,  deixant una mica de banda el nostre problema.
Per sort encara no hi he passat, però molta gent ha posat la seva vida en mans d'una sola persona, és aquí on em costa cada vegada més, creure en el que m’estan dient. Sobretot amb l’àmbit  professional em costa molt de veure-hi responsabilitat. Per sort en les persones que m’envolten, les properes, no tinc  aquesta sensació i encara hi ha molta gent per la que podria posar la mà al foc.
Potser el pas dels anys han esborrat aquella capacitat d'escoltar bocabadat contes infantils, fer volar la imaginació i veure'n la seva realitat. 

diumenge, 11 de novembre del 2012

Per molts.........rampoines

Des de fa temps que recullo coses velles, que anys enrere havien servit per a diferents coses de la vida quotidiana dels usuaris. Per molta gent antiguitats i per molts altres rampoines.
Si m’haguessin dit en èpoques vint anyeres que acabaria posant de costat coses d’aquestes, hauria engegat a pastar fang a més d’un, segur. El cas és que de mica en mica les he anat amuntegant, algunes trobades, altres regalades i algunes, molt poques, comprades. Totes, o quasi bé, tenien una cosa en comú, estaven en un estat que deixava molt que desitjar. Amant de refregar i rascar recons, les vaig anar deixant polides i presentables fins arribar el punt de sentir la necessitat d’ajuntar-les totes.
Per fer-ho possible, fou necessària la restauració d’unes lleixes i la fabricació d’unes iguals amb fusta vella per arribar a la mida necessària, ja sabeu que és important.
Així que a hores d’ara ja puc donar per inaugurat el meu museu particular de rampoines o antiguitats, com cadascú ho vulgui anomenar.
Mentrestant, bona setmana a tothom.


dijous, 8 de novembre del 2012

Canvi de parelles


Dos matrimonis molt ben avinguts, sí, però va costar molt de que ens convencéssiu de fer un intercanvi de parelles. Al final, potser per fer-vos callar  a tanta insistència, vàrem acceptar.
Avui ha estat el dia escollit, unes miques de nervis es notaven a l’ambient, aquestes coses són de mal començar.
Al cap d'una hora quan heu tornat amb cara de satisfets, nosaltres dues tot just anàvem pels preliminars. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

Vols dir que pots?


És el que m’ha passat pel cap quan un treballador d’una empresa subcontractada, m’ha demanat per la cara, que si el seu cap em trucava jo l’hi assegurés que ell era amb mi el divendres passat.
Perdona?.......Que jo haig de ser un mentider per salvar el teu cul, si no fa més de tres dies que et conec i encara no sé fins a quin punt tu ho faries per mi?.
Mira jo no sóc cap persona que anirà a trucar a qui sigui per fer-te quedar malament, però d’aquí a demanar-me que menteixi per tu si és dóna el cas de la trucada de comprovació, per una errada que va ser teva, no ho faré. Que dius que et caurà una bronca?, doncs pensa que si faig  el que tu dius la bronca potser em cau a mi per mentider i amb una persona que fa anys que conec......
Hi ha gent que demana el que una persona amb una mica de sentit comú no faria, però ja se sap, de gent n’hi ha de molts tipus.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Posar-se calent no és fàcil

Si  ja sé que n’hi ha de molt ràpids....que pim pam i tot apunt, però jo confesso sense vergonya que m’hi vaig posar cap allà el mes de Juliol i que ara he començat a recollir els resultats.
Tot va començar quan ella em va picar l’ullet i em convidava a fer-li un bon repàs a canvi de posar-me calent.


Vaig acceptar el convit de festeig i sense pensar-ho gaire m’hi vaig arramblar disposat a treure-li tot el que li sobrava i rascant-li tots i cadascun dels racons, per més amagats i reservats que fossin. S’anava posant contenta.



Quan estava molt apunt li tocava rebre tot aquell líquid espès, amb força i mullant-la arreu de la seva superfície. Per un bon  resultat calia sacsejar amb fermesa aquell cilindre dur i ple amb ganes d’alliberar tot el seu interior.


Contenta de com avia quedat, ella necessitava que li obrís un forat nou....per on respirar i deixar anar part de la seva escalfor. Jo disposat ja a tot vaig preparar una capsa per recollir el “polvo” que sortiria de tot plegat.


Es va posar molt contenta en veure la seva nova sortida, ja em demanava que li empalmés un bon cilindre, recta i rígid de dret al nou forat obert.


Finalment amb tot el seu agraïment és va encendre, amb molta facilitat, només li va fer falta una espurna del meu foc per posar-se roent i acollidora. Tal com es pot observar.


Ja ho he dit al principi, no és fàcil posar-se calent, però vist així fa que les estones que hi he passat han estat prou entretingudes, i més ho seran a partir d’ara.