Tinc que reconèixer que m’ha
despertat l’apunt escoltant el tema a la ràdio i les diferents maneres de veure
les coses del personal.
Un, que si el matrimoni és com un
jardí que s’ha de cuidar cada dia en tinguis ganes o no i que el que no vulgui
treballar que no tingui jardí, hort o com es vulgui dir.
L’altre que tot es basa en la
confiança i parlar molt, sobretot abans d’anar a dormir, que no quedi res al
tinter ha de quedar tot dit.
L’altre, que tot és mantenir viva
la intimitat, que això és la base de tot, encara que no sigui la solució de
res. Però cal evitar caure en la rutina diària.....setmanal, mensual,
anual.....Cadascú sabrà la seva freqüència.
Jo tinc un altre teoria, el
secret està en el caràcter de cadascú i que moltes vegades ha quedat amagat per
els primers anys de relació. L’amor és cec.
Si posem en pràctica aquesta
teoria, veurem que pots treballar l’hort tot el dia, regar-lo, arrencar males
herbes....però quan arribis al vespre la patata no està apunt per molt que
hagis treballat, aleshores apliquem la segona teoria de no deixar res per dir
abans d’anar a dormir i ho traiem tot, traiem tant que es fa impossible posar en
pràctica la tercera teoria i la posada en pràctica de qualsevol via de pau.
És per això que tot depèn del
caràcter de les dues persones, hi ha gent que tota la vida s’entendrà perquè hi
ha química, no cal complir les regles establertes que tot va bé.
En canvi hi ha altre gent que un
cop passats els primers temps s’adonen de la crua realitat, no hi ha química i
el caràcters xoquen. Aleshores totes les teories hagudes i per haver no tenen
raó lògica.
Ara que si ho mirem d’un altre
punt on elles veuen que el nap sempre està per girar les teories......
Potser continuarà.