dijous, 31 de maig del 2012

Pensar amb veu alta


Tinc, no un si no dos, companys de feina que tenen per norma pensar amb veu alta, no sé si és una mania o una malaltia. Encara no els hi he preguntat.
Quant sents que algú et parla, et gires i dius: digui’m........esperant una resposta, que en la majoria de vegades es queda amb una mirada d’incomprensió i prou. Aleshores ve l’altre pregunta, saben ells que parlen sols? O bé el seu subconscient  està tant atrafegat que no s’adonen realment del que fan?.
Veient el personal, quasi que prefereixo no preguntar-ho, no fos que em surtin amb algun ciri trencat, com l’altre dia que la cambrera va preguntar si la xíndria era bona i es va emportar com a resposta un: he menjat carabasses més bones. 
Us imagineu els nostres polítics pensant en veu alta?.......ja sense fer-ho la caguen.... 

dilluns, 28 de maig del 2012

Passejar el gos


 Cada dia a la mateixa hora ell baixa a passejar el gos, de passada  baixa  la brossa.
Avui s’ha deixat la bossa, jo una estona més tard la baixo i veig el gos lligat a un fanal. D’ell, ni rastre enlloc.
Quan arriba a casa amb el gos, diu que s’ha deixat les escombraries.
Ja les he baixat jo, responc.
Tots dos ens mirem de reüll, ningú diu res.

dissabte, 26 de maig del 2012

Queda poc.....i val la pena.


Només a Girona i fins el 30 de Juny,  de moment que és sàpiga no n’hi haurà més en terres catalanes. Una mostra que els amants de la bona fotografia, una mostra colpidora i de vegades també amable, mostrada amb formats grans que donen vida a les imatges.
Es tracte de la mostra del fotògraf   Steve McCurry , que curiosament aporta  69 fotos fetes arreu del món, d’una extraordinària  bellesa i m’atreviria a dir que amb missatge inclòs.
Podeu informar-vos aquí  per saber on i quan podeu veure-ho. Per els qui no poden també hi ha molt a la seva web......però no és el mateix.
Em fareu cas? 

No em direu que no té missatge..............

dijous, 24 de maig del 2012

Notes discordants


Sembla mentida que encara a dia d’avui hi hagin persones, que viuen des de sempre a la nostre terra, que quan sonin les quatre notes del himne espanyol es posin la mà al pit encara que sigui només en el seu pensament.
Ho he viscut en una discussió de sobretaula,  amb gent de la feina, a partir de la sonada xiulada que sembla ser s’escoltarà a la propera copa del “mataelefants”
Com pot ser que amb tot el que estem passant i, veient com els diners només van cap allà on volen ells, hi hagi gent que encara ho defensi. Clar que tal subjecte té clavada amb loctite, l’agulla de la ràdio a la cope i es creu tot el que allà expliquen.
Si jo analitzo la situació, només se’m acut una paraula : Incultura. N’hi ha tanta que fa impossible que el país tiri endavant i crec que ja els hi va bé que sigui així.
En tot cas si voleu fer un bon negoci....aneu divendres a vendre pitos a la porta del Calderón, negoci rodó.
Perquè no xiulem nosaltres també? Demà tothom que escrigui un apunt que enganxi al final aquest instrument de so.

dimecres, 23 de maig del 2012

He quedat


Havia preparat molt a consciència la nostre primera trobada, tot estava previst, fins i tot havia passat per la farmàcia en busca de mesures protectores per si es donava el cas.
Amb trets nerviosos vaig arribar  fins a trucar la porta de casa seva. Vaig escoltar unes passes que venien a obrir.
El farmacèutic em va convidar a passar, ella encara no estava a punt.
Quins minuts més tensos.  

dilluns, 21 de maig del 2012

Fem un Lets Bonus?


Aquesta es la pregunta que sovint ens podríem fer per sortir, econòmicament viable, de la rutina que de vegades se’ns pot instaurar per manca d’idees.
Aquest cap de setmana passat ho hem fet i amb resultat més que gratificant, amb una oferta que hi havia de trenta nou euros per persona en la qual ens proposaven una nit d’hotel amb detall de benvinguda, sopar, esmorzar, visita degustació a fàbrica de carquinyolis i visita  degustació a una cava de vins. Tot plegat a la població de L’Espluga de Francolí, una vila que apart d’això ens ofereix moltes altres activitats per tots els gusts i edats.
Apart dels museus de la vila, cal destacar la visita a la cova, una de les més llargues del món  en conglomerats i que s’han treballat molt  la seva escenificació.
Als voltants....Poblet, Prades, Montblanc.....amb un munt de coses per fer, sense sortir del pressupost.
Voler és poder i si ens ho posen tant a mà.....encara més. Apart de conèixer i donar vida a la nostre indústria que un cop t’expliquen a tots els països que exporten, veus que moltes coses les sabem fer bé, molt bé.

diumenge, 20 de maig del 2012

Forgotten Sunglasses



Haig de reconèixer que sóc una mica capritxós i que quan vaig veure la campanya publicitària d’aquesta marca d’ulleres, no hem vaig poder resistir a comprar-ne unes.
Les trobava molt elegants, si ja ho sé un pèl femenines per un home com jo, però no em vaig poder estar de comprar-les, tot i el seu elevat preu. Podríem dir abusiu.
La comanda es feia esperar, el maleït paquet no arribava i el sol ja anunciava l’estiu demanant a crits unes ulleres.
Finalment les tinc, ara he entès perquè valien tants diners. Unes ulleres d’espia amb visió lateral, altaveus d’alta freqüència i gravadora hd.
No estem per desaprofitar la inversió.....em passo el dia a la platja, amb un llibre davant els ulls......de les ulleres.


Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts. I vigileu si quan aneu a la platja veieu un paio llegint amb ulleres de sol, que no passa pàgina ni per casualitat.....;)

dimecres, 16 de maig del 2012

Rutina


La rutina és el pitjor esmeril en una relació de parella. Els anys ens passen aquesta factura.
Jo obert a satisfer els seus desitjos reiterats, vaig accedir amb ganes, d’assistir a una reunió d’aquestes de moda, una tapper sex.
La nostre vida sexual des d’ençà ha canviat molt. Ella ara s’ho passa d’allò més bé.
De vegades, quan es cansa de la seva nova joguina, també entro en joc. 

dimarts, 15 de maig del 2012

Els cinc sentits


Per celebrar els CINC anys de Col·lecció de Moments m'afegeixo a la proposta......com no. Moltes felicitats!!!! i una forta abraçada Carme


Havia olorat de prop aquell perfum teu. T’havia mirat obscena i tendrament. Havia escoltat els teus talons a prop meu. El tacte d’una estreta de mans m’havia posat pell de gallina.
Ara, després de tants anys d’espera, encara que no em crec que estiguem junts. El tast ha estat immillorable.

diumenge, 13 de maig del 2012

Flors....com no.


Imaginació

Seria gairebé  imperdonable no assistir-hi per la proximitat, encara que algun any hi he faltat. Val a dir que la visita s’ho val inclús si els kms són l’obstacle. Una visita per tothom, fins i tot a qui no li agradin les flors.
Girona temps de flors, una esdeveniment que any rere any va creixent en quantitat i qualitat, deixant-se notar la crisi com en tot, però podríem dir que l’enginy és qui manté l’essència de l’espectacle.
De sempre el que més m’ha cridat l’atenció són tots els espais exteriors, potser on més es nota l’enginy, pots veure com amb materials, que el seu ús és lluny de l’àmbit decoratiu, es poden muntar espais ben curiosos.
Tota la setmana que ve estarà encara oberta exposició per fer-hi un tomb i si més no fer una volta per l'emblemàtica Girona. 

Enginy

Simpatía
Senzillesa


dijous, 10 de maig del 2012

Una mirada


            

Diuen que una  mirada al súper, val més que cinquanta mirades en un bar de nit.
És cert, m’han mirat molt de nit i poca cosa he fet.
Però avui, la noia del súper, amb una mirada ha vist la meva intenció, l’ha entesa ràpidament i amb un somriure no ha dubtat en avisar al vigilant de seguretat. Quan jo marxava amb la bossa plena, sense passar per caixa.

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA’m


Seguint la convocatòria de la celebració dels cents anys de la Secció Filològica proposada per Victor Pàmies, trio una paraula per apadrinar, com no acompanyada de la seva explicació, vista i repassada per les meves neurones.

MENTIDA

Una paraula que trio per les seves múltiples utilitats i que és un cinquanta per cent efectiva. Fa feliç a la meitat dels usuaris.
Podem alleujar el dolor d’una persona amb una MENTIDA que tard o d’hora descobrirà, però que mentre això no passi serà una mica més feliç.
Ens poden tenir enganyats políticament amb la MENTIDA durant molt de temps, un temps que ja ha passat i ara ens toca aplicar-nos sense treva en el seu antònim.
Es poden portar dobles vides amb la MENTIDA agafada de la mà, mentre la memòria no falli tot se’n vagi en orris.
La MENTIDA  ens pot fer sentir culpables, si, però de vegades el que proporciona pot convèncer del seu ús.
Podem fer servir la MENTIDA en la vessant sexual, tothom ha fet servir el m’ha agradat molt....o el típic tu ves fent guapa que jo t’aviso. Els resultats acaben passant factura.
Hi ha molts més usos de la MENTIDA, diria que incalculables........

Havia escollit aquesta per apadrinar, amb la sana intenció de demanar la seva abolició, però ara després del resum ja no estic tant segur de demanar-ho.
Que fem, la guardem o ens la carreguem?

diumenge, 6 de maig del 2012

Què és millor?


La seriositat no és una condició que estigui en el seu màxim esplendor, i es fan servir les paraules sense, de vegades, parar-se a pensar en el seu resultat més immediat o a llarg termini.
Aleshores jo em pregunto quina de les dues coses és pitjor, si el fet de dir SI a una cosa i després no complir -ho, o ser el dolent des del primer moment dient un NO.
Entenc que la primera opció és la que ens retardarà un problema que possiblement amb el temps es farà més gros. Però també podem tenir la sort que el problema es resolgui en aquest espai de temps.
La segona opció és la que acaba amb el problema ràpidament i només falta posar tota la carn  la graella per saber dir el no. Però tenim el problema afegit que ja no es pot arreglar o té mala solució.
Que fem doncs? Tallem de soc arrel o aplacem els problemes? 
No és que en tingui cap d’urgent per arreglar, però al llarg del temps, després d’haver-ne vistes de varis colors i haver fet ús de les dues opcions, encara és hora d’ara que no sé quina és la millor.

dimecres, 2 de maig del 2012

Amor de whatsapp


 -Que fas?
- A la feina, i tu?
-Et trobo a faltar
-Ja? si ens hem vist al migdia
-Però en vull més
-No n’has tingut prou.....;)
-Amb tu mai es prou
-Va, no serà per tant
-Sempre serà poc.....en vull més
-Uffffff, quina calor
-Veus com pateixes de cor....:)
-Va molt accelerat, si
-Aquesta nit?
-No afluixes eh?
-Ens veiem doncs?
-No, ve a dormir el meu home.

dimarts, 1 de maig del 2012

La vida són quatre dies?


Si és així, em sap greu, però no hi estic d’acord, doncs acabem de passar quatre dies fora sota l’efecte pont i m’agradaria poder tornar-hi de tant en tant.
El temps no hi ha acompanyat massa, però vaig  aprendre dels Noruecs que; fan el que han de fer faci el temps que faci. Aleshores potser no és tant perfecte però el fet de haver-ho aconseguit encara et fa sentir millor. I de fet la pluja només mulla, cosa que amb una bona llar de foc que ens esperava cada dia, ha quedat més que solucionat.
L’únic punt negre de les petites vacances és el fet de haver deixat alguns diners (pocs) a un país que no ens tracte massa bé....però hem pogut comprovar que la seva gent si que mereixen les nostres visites, encara que no ens entenen del tot........allà no hem trobat peatges però si bones autovies.
Espero que hagueu estat bons mentre era fora....;) 


Val la pena perdre's una estona per aquests i altres llocs que hi ha al voltant