divendres, 25 de novembre del 2011

La por


És una solemne putada, parlant malament, que l’espècie humana tingui en la por el seu màxim poder per espavilar-se, o en la seva vessant contrària el creure.
Tinc, dues línees d’investigació. Una que és el fet que tothom s’ha acomodat en veure que no passa res si deixem de banda  la nostre responsabilitat, per ser al màxim de competitius, i que si no fem el que realment hauríem, tampoc passa res, doncs sempre hi haurà algú que ens doni un cop de mà.
Jo recordo la por d’abans, la del quedar bé, la del donar-ho tot, la del que diran, la de si m’enxampen, la de i si?.......
En l’altre línea, la que afecta a tots el xoriços, psicòpates, assassins i gent sense escrúpols, també han perdut la por a que els pot passar. Tothom sap que no li tallaran el coll ni li fotran una manta de pals Que matar una persona pot ser que siguin tres anys, si ets bon minyó i anaves torrat en el moment de fer-ho. Per robar no passa absolutament res, puc dir que ara farà dos anys que ens varen robar en una obra, enxampant als lladregots, i ni tant sols hem rebut avís de judici. Molt malament, quants furts hauran fet més?
Quanta gent s’ha escarxofat en el benestar, no cansant-se mai de demanar ajuts, per viure com el rei del mambo i que ara son els que omplen places escridassant a qui els deixa de pagar.
Què vols cobrar si no has pagat mai res? Que no saps que els qui et paguem som els que encara tenim por i abaixem el cap per no perdre el que costosament tenim.
Hem sap molt de greu, però la societat necessita por, per sortir i tirar endavant. Des del més desgraciat sense sostre, fins al més alt càrrec, sigui polític o privat. Tots acollonits, és la única manera.
Jo ja els començo a tenir per corbata......

14 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Saps que a mi m'està passant que cada dia en tinc menys, de por? Sí, noi, n'estic cansat de tenir-ne i, a més, va arribar un punt en què vaig entendre que, amb por o sense por, el sol surt cada matí per l'est, no sé si m'explico.

Por? no, gràcies. És pitjor que l'energia atòmica!

Sergi ha dit...

Entenc el que dius, però jo a això no ho anomenaria por. S'ha de tenir consciència de càstig, però no vol dir viure amb por, simplement saber que hi ha unes normes, que hi són, i que si no les compleixes tindràs el que et mereixes, que qui la fa la paga. Menció especial pels rics i poderosos, que sembla que facin el que facin sempre queden impunes, i ja sabem que quan te l'has jugat un cop i no t'han enxampat, com un cercle viciós cada cop la fas més gran. Cal que els càstigs es compleixin, perquè ser-hi hi són.

Per altra banda, al que jo anomeno por és l'alarma social en la que ens fan viure, la sensació constant que ens fan tenir des dels mitjans i els governs de que el món s'acaba, per tenir-nos ben controladets, un truc molt vell pel que fa al control de la població. Ens fan viure amb por, i això ens fa cagar a les calces i, per exemple, votar uns governs de dretes quan sabem que el que faran és donar-nos pel cul als pobres per tal que els rics i poderosos, que sempre quedaran impunes facin el que facin, no perdin la seva condició, tant de rics, com de persones amb immunitat.

lisebe ha dit...

La por es cosa del que ens aixequem cada día a treballar i no sabem quan deixem de fer-ho si podrem tenir una jubilació digna,o si arribarem a final de mes, per els rics i poderosos la por tant sols es una paraula que els hi acollona quan no perciveixen més diners al seu calaix.

Es trist però jo crec que es aixi.

Bon cap de setmana i petonets

Joana ha dit...

També crec que ja justícia és un "cachondeo", no et diré pas que no.
Ni tan sols els que roben milions van a presó.
Però tampoc els presidents de bancs que es posen pensions multi mil-lionaries mentre el banc o caixa s'ensorra.
Jo si tinc por, i tu ja saps de què, però confio sortir endavant, malgrat tot.

McAbeu ha dit...

Jo potser tampoc li diria "por" però estic bastant d'acord amb el que expliques. Han de canviar moltes coses perquè la cosa torni a rutllar (almenys una mica) i n'hi ha molts que encara no ho volen veure.

Anònim ha dit...

Tal com estan les coses per casa, jo, deixo passar el dia a dia. Demà, qui ho sap? Una abraçada.

Alba ha dit...

M'agrada voltar per casa teva perquè sempre em fas parar a pensar en coses que no tenia pas en ment.

Antigament la por era la que ens feia sobreviure, però avui en dia aquesta por sembla ser que ja no cal... els perills externs els hem fet desaparèixer poc a poc i ens hem tornat bèsties incontrolables, assassins en sèrie, sense cap mena de consciència de res....

Crec que aquí s'hi ajunten moltes coses.... i que la presó no és la solució, és part del problema.

Catalina Cerdó ha dit...

Estàs segur que la societat necessita por? No és aquesta mateixa por la que no ens permet avançar? Entenc el que vols dir, i hi estic d'acord, però no cal confondre la por amb prudència o consciència moral.
També existeixen les pors personals, interiors, que són totalment indesitjables, com la por al fracàs...
Una abraçada sense por, Garbí... i bon cap de setmana (o el que ens queda)

magazine.cat ha dit...

No m'agrada la por, però si la justícia i el sentit comú, que últimament brilla per la seva absència.

Bon cap de setmana:)

Elfreelang ha dit...

La por no és bona...tenir por no ens farà més lliures ni més responsables la por pot fer que aguantem l'inaguantable ....els de dalt no em crec que tinguin por....tenen uns sous ben amples, no depenen de la seguretat social i van a escoles privades els seus fills quina por han de tenir?

jpmerch ha dit...

Home, por, el que es diu por, no. El que jo tinc és autèntic pànic.

Pakiba ha dit...

No m'agrada la por, als que tenim uns anys ja van passá masa ,hara el que volun es tranquilitat i que no ens falti per menjà.

Clidice ha dit...

M'agradaria creure que, tots plegats, canviem la por per la responsabilitat. Però, vaja, les coses són com són, ens agradi o no.

joanfer ha dit...

Estic 100% d'acord amb el que diu la Clídice. No crec que realment sigui necessària la por. No podem educar-nos (tots i totes) en la por per tal de fer les coses o comportar-nos de forma correcta. Cal educar en la responsabilitat, sens dubte, encara no és feina gens fàcil.