dijous, 29 d’abril del 2010

Guerres

El món avança, i amb ell l’afany de poder dels que més manen, fan que les antigues guerres sagnants, per conquerir un país, hagin passat per sort a la història, apart d’alguns petits brots que encara queden alimentats per l’afany de vendre armes, endeutar més els pobres o com a excusa per treure’n algunes matèries primes de valor. Però ara estem començant les guerres econòmiques, ara no tirem bombes per conquerir països, ara el que fem és endeutar-los fins a no poder més, sota el nom d’ajudes econòmiques per acabar tenint-los als nostres peus. Tot és estratègia, tant en la guerra econòmica com en la bèl·lica, el resultat buscat serà sempre el mateix, subordinar una població.

Quant escolto les quantitats que en plena crisi s’escolten d’ajudes o cost de recuperar Grècia, és inevitable que pensi que nosaltres serem els propers tot i que ara diem que som nosaltres qui ajudem. Hem de començar a reconèixer que l’esperada Euro moneda, ha estat un fracàs, ara no ens queden solucions com les d’abans de devaluar la moneda per atraure compradors i activar l’economia, ara només queda esperar que els poderosos en vulguin donar un cop de mà, que evidentment ens cobraran a preu d’or, amb la nostre suor, mentrestant tots els corruptes comencen de zero a fer de les seves, sense haver tornat ni un deu per cent del robat.

Aquí, i a tot el món, tothom escombra cap a casa, digueu-me alguns països on el govern realment mira per el poble i cap al poble.

dimarts, 27 d’abril del 2010

El millor regal de sant Jordi

Com cada any la nostre festa de llibres i de flors cueja durant uns dies, encara amb les roses tendres dins a casa i llibres amb olor de nou amb ganes de ser devorats. Aquest any tot i no ser diferent que els altres, potser el que més m’ha agradat és entrar en una habitació per cridar que tanquin el llum d’una vegada, que es hora d’anar a dormir i trobar-me amb aquesta imatge, no vaig haver de cridar, però si vaig poder somriure.


dissabte, 24 d’abril del 2010

Frases desfetes 8

Quant sàpigues alguna cosa, fes-me’n cinc cèntims, solem dir per que ens informin d’alguna cosa, però ara penseu per un moment el que podem arribar a dir per cinc miserables cèntims, potser abans cinc cèntims donaven per molt, però ara per ara no queda res al mercat per cinc cèntims, si els veiem al terra, tot i la crisi no els collim per por de que algú en vegi, i que ens tracti de miserables, i això no pot ser.

Si calculem els anys que té la frase i li posem un IPC del dos per cent, veureu com a hores d’ara ja hem de dir, quant sàpigues alguna cosa fes-me’n cinc cents euros. Sembla mentida el que s’apuja la vida, i pensar que fa pocs anys, un cafè no valia ni cinquanta cèntims i que jo anava al cinema per vint-i-cinc pessetes, i no us penseu, que no fa pas tant eh!!!.

divendres, 23 d’abril del 2010

No ho entenc

Ja sé que avui toca parlar de llibres i de roses, que és el nostre gran dia, un dia per estar en família passejant mirant i comprant siguin llibres o roses, però mira quins pebrots que a ningú de tots els inútils que tenim per govern, que té o ha tingut el poder per fer-ho no ha instaurat el dia d’avui com a festa a tot Catalunya, per poder gaudir del dia plenament. Ja sé que algú pensarà que així hi ha més gent, doncs potser molts aprofitarien per marxar de cap de setmana llarg, però se’m en fot, doncs els que realment volem viure el dia no marxarem i per comprar una rosa no ens haurem d’escapar de la feina d’amagat o portar-ne una de les ultimes i fetes pols de quant tothom tanca. La veritat, no entenc com celebrem altres diades com el dotze d’Octubre i no som capaços de fer un Sant Jordi de festa.

Ara no em confongueu amb el drac, però es que trec foc per els queixals, però no tant com per deixar-vos sense una rosa......agafeu, agafeu...sense por

Visc a Catalunya i Visca Catalunya. Felicitats a tots els qui avui celebren el seu sant, encara que sigui treballant.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Drac del parc Güell


Un drac no és digne de portar el nom si no s’ha cruspit una princesa, es per això que ell tossut de mena, rondava la princesa esperant que un descuit del seu jove promès li permetés tornar al cau amb un grapat de cabells rossos com a testimoni de la seva perspicàcia, demostrant el valor necessari per ser el successor en la cadira reial de la cova de dracs.

Estava avisat de no acostar-s’hi, l’ànsia de poder cega persones i animals, aquell fatídic matí, quant apunt estava de saltar sobre la donzella, el jove príncep que amb la seva espasa va ser incapaç de plantar-li cara, i marxà acollonit, deixant la princesa a mercè del drac.

Llavors és quant aparegué el jove i musculós paleta que arreglava les escales de palau, que d’un sol cop de martell entre cella i cella acabà amb el drac. El noi, de samarreta imperi amb el mocador com a barret, ara mirat amb bon ulls per la princesa, estava decidit a demanar-li la mà i tot el que ve al darrera. Demostrant la seva habilitat, va fer amb els trossos de rajola que li quedaven, un drac com el que havia mort, per tal de que ella sempre recordés el moment i acabés acceptant donar-li la mà i tot el que ve al darrera.

Tant se’n va parlar a l’època, que encara ara son moltes les noies que passant davant de les obres escolten tota mena de galanteries, quasi res a canviat, tot és per la mà i tot el que ve al darrera, però sense matar cap drac.

Una nova aportació a : Relats conjunts

dilluns, 19 d’abril del 2010

Efectes secundaris

De vegades els efectes secundaris es poden aprofitar, encara que s’hi hagi de posar molta feina, el resultat es bo per les dues bandes.

Aquest any els efectes col·laterals de la nevada ens ha deixat un bosc molt malmès, per el que sembla ser, les ajudes seran molt minses o inexistents en molts casos. Fent acte de presència al boscos propers en les ultimes setmanes i com la formigueta a l’estiu he pogut recollir tot aquest munt de llenya, que calculo en unes quinze tones aproximadament, suficient per el proper hivern.

Queda molta feina per fer per tornar a tenir tot com estava, malgrat tot, sembla que serà del tot impossible, doncs amb quatre dies tenim l’estiu a sobre i amb ell el risc de foc que aquest any serà preocupant, doncs queda un sotabosc amb molta branca que serà pura dinamita, esperem no tenir un estiu massa sec.



El meu incansable company




I el resultat final, que em permetrà de tenir un proper hivern amb molt de caliu, que és on es comença a coure tot...........


divendres, 16 d’abril del 2010

Frases desfetes 7

Recordo una vegada, que un ex “jefe” meu, fent ús de la típica frase per demostrar agilitat en una feina, de dir: si hi tens la mà trencada vas mès ràpid. No cal dir que amb la mà trencada res no és ràpid i potser alguns ho saben per pròpia experiència. El més curiós va ser la cara d’incredulitat que se li va posar a un company meu, operari que només entenia la llengua d’allà on fa poc varen perdre per 0-2, quant li va dir textualment: “no te preocupes, esto cuando tienes la mano rota vas mas rápido, ya lo veràs”. Pobre noi, ja es veia amb el braç enguixat, per poder ser més productiu a l’empresa. Coses de la llengua, si, però no deixeu de jugar amb les vostres.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Microconte


Aquí us deixo un micro conte en el que he participat, en el concurs que ha organitat el blog de tumateixllibres per el dia de Sant Jordi d’aquest any, us animeu a escriure cinquanta paraules? Les bases aquí


Maleïda gràcia em feia, recollir una desconeguda arribant amb Tren a Puigcerdà, vaig veure-la baixar, ensenyo el cartell amb el nom, no ens varem dirigir paraula, el que va passar no es pot explicar amb cinquanta paraules.

Anys després l’he retrobat a través de xarxes socials, entre varies, Blanca Busquets

dilluns, 12 d’abril del 2010

3118,5 m2

Això és el que han gastat en paper una gent que diuen haver omplert cinquanta mil folis de bajanades per tal d'esquivar l'ingrés a la presó si es dona el cas. Si comptem que en aquests folis hi poden haver escrites unes cinc-centes paraules a cadascun (comprovat) podem dir que hauran fet servir uns vint-i-cinc milions de paraules per intentar convèncer al poble de que tot ho han fet bé i per una bona causa. No vull calcular el que valdrà imprimir això si arriba el cas, doncs amb el que valen els pu_os recanvis de la impressora ja em puja la febre.

Jo no necessito tants de folis per saber que son tots una colla de lladres, però almenys i això si que ho demano per favor, que els fotin a la garjola un temps, només per el desastre ecològic que això ens representa, entre els arbres que s’han tallat per fer el paper i la tinta que tant contaminant és i que correrà diàriament per tots els rotatius durant mesos.

Estem davant d’un altre desastre com el Prestige, però aquest cop el xapapote porta corbata.

dijous, 8 d’abril del 2010

ViciWorld

Ara que tothom torna a parlar del turisme de borratxera, dels holigans i altres merders de sempre mal solucionar, jo els dono la idea, qui tingui els diners que ho faci i qui tingui les influències que signi els permisos.

Hem de muntar un parc temàtic per tal de legalitzar tot això i treure responsabilitats del govern que ens costen mots de diners a tots plegats, inclús els que no ens emborratxem.

Us imagineu una gran entrada on et posin un braçalet de barra lliure per tota atracció, sota el cartell de benvinguda al ViciWorld, un cop dins i sota una bona vigilància per tal de que ningú prengui mal, pots gaudir del que vulguis fins que el “timer” del braçalet t’indiqui que has de sortir, que s’ha acabat el temps de “viciejar,” a menys que tinguis encara diners per recarregar-lo i el teu estat etílic t’ho permeti.

Això permetria que tots/totes que vulguin gaudir de barres lliures, sexe professional, jocs de taula prohibits i tots el vicis que us podeu imaginar, estesin a l’abast de tothom tant a nivell d’oferta com de demanda, ja que el recinte necessitaria treballadors de tot tipus que cotitzarien a la SS per recuperar un xic la tocada economia.

Acabem amb els comiats horteres de solters i solteres, amb seguidors d’esports àvids de cervesa, amb joves estudiants amb ganes de gresca, destapeu el vostre vici legalment, veniu a ViciWorld, entrada (pack tot inclòs) a partir d’un dia fins a una setmana, depenent de la vostra ànsia de vici. Jo us espero a fora, que estarem molt tranquils.

Reserves a: Garbi24@gmail.com

dilluns, 5 d’abril del 2010

Frases desfetes 6

Si tota la vida ens han ensenyat que on hi ha pèl hi ha alegria, com és que per dir que una persona té problemes de qualsevol mena fem servir el típic, ho te pelut. Fent reflexió a molts anys enrere trobo que he passat tot tipus de peripècies en aquesta vida de més bones i de més dolentes, que jo sàpiga sempre ho he tingut pelut (no, de naixement no) i si hagués de qualificar-ho com a cosa estranya sembla més lògic emprar l’expressió, ho tinc pelat, que seria la situació més fora del normal, a menys que l’únic que no es depila sigui jo, vaja. Es per això que quant ens preguntin que com ho tenim, el més normal si es que no ens passa res, es dir, pelut com tothom. Sempre hi haurà gent que podrà fer servir el, pelat com sempre, doncs hi ha costums que mai es podran canviar, però jo us asseguro que ho tinc pelut, tot i estar la mar de bé.

divendres, 2 d’abril del 2010

Escapar de la temptació?

Han arribat a casa producte d’aquestes festes i de la meva mare, uns quants quilets de Brunyols de l’Empordà per tot seguit fer una crema catalana i sucar tant com el cos aguanti.

El problema o dilema és que això ha passat en el mateix moment en que la meva parella molt amablement, em convida al ús freqüent de la bàscula de bany de cara a les cada cop més properes vacances d’estiu, on hi ha permís per deixar-se anar si arribem en condicions i pes adequats, altrament dit ITV (inspecció tècnica del volum)

Que cal fer davant d’un problema d’aquests?, qui és el guapo que diu no a la ingesta massiva de producte?, sobre un coixí arregladet de mona i tortell de rams. Sempre queda l’opció lletja de fer alguna escapada quant no hi ha ningú, però qui em garanteix que la mateixa bàscula no servirà al mateix temps per el control del pes del producte, també pots prometre que després d’aquesta setmana seràs un sant i et menjaràs tota cosa verda que aparegui al plat, però com que diuen “ja ens coneixem”, tampoc cola i menys quant comença el temps de les maduixes amb nata (molta nata).

Com que no sé per on escapar doncs la temptació es molt gran, he decidit aplicar les quatre nocions de mecànica que tinc, per ajustar a la baixa la maleïda balança, després com no, de la primera pesada.

Qualsevol semblança amb la realitat no es pura coincidència, es la crua veritat.