diumenge, 27 de setembre del 2009

Maneres de fer

Per mi ha estat la primera vegada de fer una visita cultural d’aquesta manera, suposo que molta gent ja n’ha fetes, però la veritat es que jo ni sabia que es feien. Ara que les conec potser no serà l’ultima, doncs el resultat ha estat d’allò més agradable.

Els fets abans esmentats, han estat en el més que conegut lloc de les ruïnes d’Empúries, i que varem descobrir les visites guiades a través de la web del museu arqueològic de Girona.

Les visites no tenen altre cosa que les diferencien de les altres, que el fet de que son visites teatralitzades, on un grupet de cinc actors i actrius posen en escena en diferents llocs de tot el recinte, part de la historia de l’excavació i de les obres trobades en el decurs dels inicis de les excavacions (1909) fins que per culpa de la guerra civil (1937) es varen aturar.

Si que es cert, que no es pot jutjar una representació amb els ulls de tothom, doncs hi he vist algú que no estava massa per el tema, però la majoria del grup d’unes quaranta persones assistents, hem gaudit d’una manera diferent de fer turisme cultural, amb una durada de quasi dues hores que han passat volant.

Haig de destacar el mèrit dels actors participants, doncs una representació a pit descobert que dic jo, sense micròfons, totalment al aire lliure, sense decorats, ha de ser una tasca difícil el fet de representar, un paper, estan barrejat al bell mig del públic.

Tots hem gaudit d’un diumenge al matí diferent i ells han recollit el seu esforç, just després de la ultima representació amb un llarg aplaudiment, que tenien per el meu parer, totalment merescut. Hi ha coses que encara es fan amb cara i ulls, un 10 per l'organització.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Dos a la setmana..............

L’home es un animal de costums, jo per no ser menys, he agafat la costum de dos cops a la setmana i de moment em va bé, podria fer-ho més ja ho sé, però de vegades el temps del que disposem o el cansats que estem, ens limiten a l’hora d’exercir una tasca tan complaent, per totes les persones que ho gaudeixen, tant amb participació activa com en passiva. El fet es que tinc la sort de poder posar el ritme jo personalment, i ningú m’incita a exercir més del que em ve de gust, i potser això es el que fa que si no ho faig almenys dos cops a la setmana, ho trobo a faltar. De vegades no es fàcil d’arribar-hi doncs la feina o problemes domèstics poden treure la inspiració necessària per poder portar-ho a terme, i tampoc es cosa de fer-ho per fer-ho, si no pots estar a l’alçada, ja que potser les properes vegades no estiguin per un, tot el que ens agrada, i de sentir, que en el fons fem gaudir a algú, que ens agrada que ens estigui rondant constantment . A la fi i al cap crec que prefereixo la qualitat a la quantitat, tot i que haig de reconèixer que hi ha gent que te el mèrit de fer-ho cada dia i amb una envejosa qualitat, que perquè no, ja m’agradaria a mi poder arribar-hi algun dia. L’esperança que em queda, es de que diuen que com més gran et fas, més tens el cos preparat per escriure en un blog, més sovint i amb més experiència. La resta tot bé.....gràcies.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Cabòries..........

1950: Vaig a esperar aquella noia que em té el cor robat, que cada dia al capvespre va a comprar la llet amb la cantina, l’esperaré just després del corriol, que no hi haurà ningú i potser podrem intercanviar algunes paraules i de mica en mica potser em farà cas.

2009: Vaig a engegar el portàtil, doncs penso que aquella noia que he conegut, ha plegat ara de treballar. Esperaré per veure si es connecta per xatejar. Qui sap potser algun dia ens podem conèixer i fotre un clau, sempre i quant les fotos del seu perfil siguin reals, es clar.

1950: Sembla que al final el país tira endavant, doncs es projecten moltes coses, tot i la repressió, que difícilment ens traurem de sobre, ara podem començar a guanyar diners i la gent està molt controlada, de cares a la feina i amb ganes de sortir endavant i treballar.

2009: Sembla que al final ens enfonsarem, doncs no hi ha cap proposta bona per tirar endavant i la única cosa que es certa es que, no ens podem lliurar dels impostos i que la gent només pensa amb estafar, amb un descontrol total i això si amb ganes de sortir endavant, però sense treballar, alguns per força i altres per que no els dóna la gana.

1950: Escolta, que et sembla si quedem el diumenge per passejar una estona, parlem, ens coneixem millor i podem anar a prendre alguna cosa, qui sap potser, si estem bé asta podem anar al cine algun dia.

2009: Escolta, que et sembla si et passo a buscar per anar a sopar, fem unes copes i acabem a casa teva o la meva, es igual. Ah!! que lo de acabar a casa no?.....be doncs lo del sopar, millor que ho deixem per un altre dia, que estiguis més animada.

1950: Bé doncs, una encaixada de mans i tanquem el tracte, jo et faig arribar el gènere i tu em pagues el proper dia que jo passi per casa teva, i espero que sigui un bon tracte per tots dos.

2009: Bé doncs, em fas arribar el contracte, juntament amb l’aval bancari i podrem tancar el tracte. No et dono la mà, doncs hauríem d’anar a rentar-nos, ja saps........la grip A.

L’evolució es molt bona i ens dóna moltes comoditats, però crec que hauríem de vigilar, doncs estem perden la confiança entre nosaltres, els valors de les coses i busquem sempre el mínim esforç, inclús amb el que més ens interessa.

dijous, 17 de setembre del 2009

Disfunció publicitària

Escarxofat al sofà de casa, acompanyat de mainada, en horari normal, em trobo amb una sèrie d’anuncis publicitaris que em son de mal explicar.

Per exemple, anunci de la disfunció erèctil, acompanyat d’imatges d’abraçades tendres, amb una veu de fons parlant de relacions sexuals i confiança . Papa de que va aquest anunci ?. Ostres amb deu anys saben més o menys de les relacions entre adults, però d’aquí a explicar, que si un paio se li aixeca o no, entraríem en una llarga explicació amb preguntes de molt mal contestar.

A la poca estona una crema lubricant que facilita les relacions, amb escalfor incorporada . Papa, això per que serveix?, on es posa?. Aquí ho pots trampejar millor, amb el tema que es una crema per la picor (cosa certa ja que es posa quant a algú li pica )

Quasi junts, un anunci de preservatius, en el que discuteixen de qui ho sent més i sense posar-se d’acord es fiquen al llit. Papa, no entenc aquest anunci, que es lo que anuncien. Ah es una cosa per protegir de malalties quant comences a tenir noviet.

Barrejat amb tot això surten el anuncis de perfum, on no se sap perquè, ningú porta roba, o molt poca. Papa per que van sempre quasi despullats per anunciar un perfum? Doncs mira, la veritat no ho sé, no sóc publicista.

Ara ja només ens falta que ens facin l’anunci de la viagra, per arreglar lo de la disfunció, amb la canalla espavilada que puja em trobaré que qualsevol dia, veient les meves curtes explicacions, em diran : Veus papa, quant la noia del perfum sense roba, no faci que el senyor gran se l’hi aixequi, que es prengui una pastilla blava, se l’enfundi amb un plàstic d’aquests i escampant crema d’aquesta allà on li convingui, tindrem el problema resolt, i de passada no caldran tants anuncis.

Ara algú que m’expliqui exactament de que anava allò dels horaris protegits, apart de que si a algú no se li aixeca, no cal que l’hi recordin per la tele que ha d’anar amb al metge.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Els Gironins no arribem a la mitjana...........

No, no es el que us penseu, això es una qüestió de peles, i es que de bon matí en agafar el diari ja m’ha fet pujar l’adrenalina, doncs veig que la província de Girona té més d’un 56% de mileuristes, i això fa que no arribem a la mitjana nacional, no seria cap preocupació, si no fos per que fa poc temps ens anunciaven que era una de les ciutats més cares per viure-hi .

Jo no sé exactament de que serveixen les estadístiques, si per fer emprenyar o per informar, en aquest cas gairebé lo millor seria ser com el cornut, que sempre es l’últim en adonar-se del problema i quant se’n adona ja es massa tard.

A Madrid guanyen més de 20.000 euros l’any de mitjana i nosaltres 17.000 en números rodons, però pagant-ho tot més car. Ara per arreglar-ho ens apujaran els impostos per acabar-ho d’arrodonir.

Fart de que ens espremin com a taronges, veien com una consulta popular es posa d’acord amb d’independència, sospesant el temps que portem amb el maleït finançament, potser ara es hora de dir prou i engegar-los tots a fer punyetes.

No se quina serà la solució, però em nego a deixar que els meus fills hagin de continuar amb una esclavatge polític i econòmic, treballant per pagar un estat que ens menysprea.

Potser no ho veuré amb els meus ulls, però se que algun dia, els inquisidors de Madrid sucumbiran, a la sempre mal considerada bruixeria CATALANA.

Però estic content.........doncs amb l’altre tema, si que arribem i passem.....d’ells.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Que no estamos tan mal................



Es la frase que m’ha vingut al cap després de tornar d’una curta escapada per França , que per fer-ho més divertit, més barat, ensenyar als nens o que se jo , hem anat d’acampada amb la tenda.

Potser feia onze anys que no dormia dintre una tenda de campanya, i les preguntes eren evidents ......aguantarà l’esquena?, com estarà el cos l’endemà?, podré dormir mitjanament bé?. I es que amb qüestió d’anys porto el mateix número que en Rossi.

No diré que hem dormit com a casa , seria fals, però si tinc que reconèixer que m’he aixecat molt be, tot i la falta de practica i de certes comoditats que no teníem, doncs amb onze anys no guardes tots els estris d’acampada i perds algunes practiques que tenies molt apreses.

Ha estat una experiència molt engrescadora i gratificant, veure la cara dels nens com vivien una experiència única fins ara per ells, despertar tots plegats entre somriures de complicitat i preparar un esmorzar a l’aire lliure sota un dia fantàstic, per continuar una ruta entre castells Càtars, vinyes i proeses de la natura.

Per demostrar que la meva esquena es va poder posar recta us deixo algunes fotos, que totalment encorbat no hauria estat possible de fer-les.

Només una queixa, potser injustificada, però trobo que es passen molt amb el preu de les entrades en llocs que més que d’oci, son de cultura i que som dos adults i dos nens.

Château de Rennes 11 euros


Château de Arques 12 euros


Château de Perypertruse 14 euros


Orgues sur Tet 12 euros

Si ho traduïu a les antigues pts encara ho trobareu més car . Sóc Català...ja ho sé

dijous, 10 de setembre del 2009

La diada


Aquest any per celebrar la diada i per celebrar que fa un any que tinc posada la senyera de manera perpetua , faré el que molta gent va haver de fer per força , marxar cap a França . Aprofitarem el cap de setmana llarg per córrer per la France i de passada estar fora del país , doncs més d’una garrotada s’escaparà . Tant de bo m’equivoqui .

Que passeu una gran diada , jo també ho intentaré .

VISCA CATALUNYA !! un país ric tot i el que ens roben

dimarts, 8 de setembre del 2009

La mida.........no importa


En aquest cas la mida no ens importa , serà més o menys perillós per el seu usuari , però cadascú pot fer el que li convingui. El problema radica en la velocitat que en aquest cas hauríem de dir , que no pot adquirir , doncs no solen passar de seixanta kms hora. Es aquí quant es presenta un problema circulatori, quant circulen per vies no urbanes , on la seva velocitat es inadequada , apart de que circulen amb la ratlla del boral com a guia central de conducció . Et trobes que quant arribes a la seva alçada per poder avançar-lo , si vols fer un bon us del teu carnet de conduir, salvaguardant sempre els teus punts , només et queda una solució, que es aguantar pacientment darrera seu, perquè si l’avances estàs incomplint la llei del territori Mosso, ja que no pots avançar amb contínua, doncs tot i no haver d’envair el carril contrari, quant l’avancem no deixem el metre de seguretat que ens mana la llei . I no sé que diu la llei d’anar resseguint tota la línea del boral .

Massificades com estan les carreteres trobo que es un risc, tant per el propietari , com per la resta d’usuaris. Comprenent la gran avantatge que ha representat per algunes persones que no tenien carnet, el fet de poder conduir i ser independent, només demanaria que els hi donin un xic més de velocitat, per no haver d’estar fent cua darrera seu molta estona si no vols veure retallats els teus punts.

Com veieu, la mida no importa, el que si importa es la velocitat, en alguns casos, com més poc a poc millor, ja ho sé.

Ara digueu-me perquè heu entrat al blog :

A- Per el títol

B- Per costum

C- Per fidelitat

D- Per saber la mida

E- Per viciosos/es

divendres, 4 de setembre del 2009

Illa Fantasia

Com que m’agrada preparar les coses amb temps , i pensant en les properes vacances del 2012 , que es quant es preveu tenir acabades les obres del país que antigament pertanyia a la UE , fins que va ser desterrat per la seva mala gestió i precarietat .
Es tracta d’una nova illa creada per la mà del home amb un molt ben guanyat terreny al mar i preparat única i exclusivament per divertir-se , cal fer les reserves amb antelació , doncs es preveu una allau de turistes àvids de pesar-ho bé i sense control .
El complex entre moltes altres coses ens ofereix un munt de distraccions impensables en altres països , tal com:

Botellón a la platja sense haver de recollir les ampolles

Felacions al carrer (que sería el fast food) una "comida rapida"

Massatges a la platja , amb o sense happy end , per pocs euros

Orinar entre contenidors , un servei molt rapit , ja que cal aguantar la respiració

Pispar i que et pispin la cartera , un joc per riure’s del pintball

Menjar-se una paella en el xiringuito de la platja , declarat esport de risc....per la Visa

Servei de sexe en qualsevol punt de la xarxa viaria ( n’hi ha més que pas gasolineres )

No cal portar maletes , es pot anar despullat per els carrers i de passada no les perds

Si et detenen per qualsevol incident, no passa res , només es per agafar-te les dades

Pots entrar a viure a qualsevol casa que trobis buida , abans no et fotin fora s’hauran acabat les vacances sobradament .

Per qualsevol problema de salut , t’atendran amb la presentació del ticket del metro o bus

No cal documentació , aquí tothom entra sense papers

I molt més que aniràs descobrint , en un viatge inoblidable....................

Es prega reservar amb temps , places limitades , adjunto plànol de situació.


Posem-se les piles per que això no sigui veritat , que tenim un país preciós i amb unes possibilitats inesgotables .

dijous, 3 de setembre del 2009

INEM o no hi anem

Vist els diaris , just quant la gent torna de vacances , veiem que tenim un atur de més d’un divuit per cent , com sempre el doble que la resta de països de la unió . No es que sigui una entrada ,del tercer trimestre d’un any ja anunciat dolentíssim, d’allò mes encisadora ,doncs veient el dèficit de l’estat espanyol sobre el pib , també el més elevat ,sembla ser que només ens queda resar , ja que ara passat aquest més, tot el comerç d’estiu juntament amb tot el que son serveis anirà a la baixa i ens portarà a la taxa d’atur de més d’un vint per cent , cosa que ens varen assegurar que no passaria mai en aquest país .

En un món on s’ha posat tant de moda el, copiar i enganxar , hem pregunto si el nostre estimat govern hauria de fer un pensament per intentar fer alguna cosa , apart de barallar-se per els propers vots i aprendre dels països veïns , posar-ho en pràctica i començar d’una vegada a fer surar el nostre malmès vaixell que només ens ensenya la punta del mastil , ple de senyeres , que d’això si que en tenim ,i potser masses .

Però apart de tot estic tranquil , doncs se que més de dos milions de politics en tot el país ho estan arreglant , mentre els quatre milions de parats esperen i desesperen per trobar una feina .

Necessitem una bomba .......destruir-ho tot per tornar a començar de zero , políticament parlant es clar . Doncs en els últims anunciats , solsament podem veure pedaços i petites ajudes per anar sortint del pas , però res que ens convidi a tenir confiança .

Però tranquils.......hi estan treballant .

dimarts, 1 de setembre del 2009

A les acaballes

Tant lluny que ens semblava però ja estem a Setembre , ens començaran a deixar els dies calorosos de l’estiu aviat , tothom qui més qui menys ha fet les seves vacances , i està compilant en el seu cervell les imatges i vivències de l’estiu que ja ens deixarà aviat.

Tindrem l’inconvenient d’haver de deixar les terrassetes d’estiu amb les llargues xerrades , les escapades , reunions inacabables amb amics , mirar l’extracte de la visa i sorprendre’ns del que hem gastat , per alguns molt per d’altres lo just , però el que potser més ànsia dona es el fet de tornar a la rutina diària on cadascú sabrà el que l’espera .

Doncs no , no es tant greu , amb quatre dies som al pont del onze ,la diada , tres setmanes més i el dotze d’octubre , pont ( dintre d’una festa que no ens importa però l’aprofitem ), un novembre plàcid , amb alguna que altre festa o fira i per preparar el pont de principis de desembre ( per no dir noms ) i entrem de pet a les festes de fi d’any .

O sigui que , els qui es volien avorrir , deprimir , estalviar , descansar i asta perdre pes , que se’n vagin oblidant que queda molta feina per fer , sense contar la que tenim a casa . Que encara no tindreu les fotos enganxades a l’àlbum ja estareu fent les maletes altre vegada , ( si algú per separar-se , com cada any , felicitats de passada) i en un tres i no res preparant el vestit per fi d’any amb la gran sorpresa que potser no hi cabem ( bones les copes de gelat, eh?).

Que n’heu de treure d’això ? ..........es que us ho haig de dir tot ? . Que no us deprimiu , no tenim temps per fer-ho, la vida passa ràpit i s’ha d’aprofitar , que son dos dies.

No us emprenyeu si els vostres companys que ara marxen de vacances us ensenyen un somriure maliciós , de fet es el mateix que varem fer nosaltres en el passat.

Una bona teràpia?, escriure es bo psicològicament , per aprimar .....hi han varies solucions , vosaltres mateixos .