dilluns, 27 d’abril de 2009

Ens ho creiem?


Escoltant tota l’allau de noticies sobre la grip porcina i sense adonar-me’n penso amb el mateix discurs que el sr Solbes ens feia fa un any, dient que el nostre país era econòmicament tant fort , que mai entraríem en recessió , que la taxa d’atur tot i pujar no seria motiu de preocupació i que les nostres entitats bancàries sempre ens farien costat .
Que ha passat ?, que al cap d’un any , aquest sr ja l’han fotut fora i n’hi ha posat un altre que va fent el seu discurs , la crisi continua i ja veurem el que passa .
Si apliquem aquesta mateixa teoria a la grip porcina , qui em diu a mi que no estem davant d’un altre cas com el anterior i que si que val la pena de preocupar-se i posar-hi mesures o farem com sempre que quant sigui massa tard correm-hi tots .
No vull ser alarmista , però no me’n fio un pel de tots plegats , donada la falta de responsabilitat que tenen molts davant del dubte de quedar bé davant de les urnes de les properes eleccions .
Aquest serà un cas complexa ,que segurament segons he escoltat ,te solució i aviat pot estar controlat , però això no s’acabarà aquí , perquè d’aquesta en vindrà un altre i un altre i potser que algun dia tinguem problemes molt seriosos amb una pandèmia que per falta de informació ens pugui causar problemes .
M’agradaria poder dir que tinc confiança , que ens estan dient sempre la veritat i que no hem de fer res més que el que ens diuen , però no em surt , cada cop que passa alguna cosa d’aquestes amb el temps acaba sortint la veritat i t’adones que en el seu moment tot estava maquillat . Estem com sempre ..........ens expliquen el que nosaltres volem sentir i no el que hauríem de saber .
Sempre hem d’estar alerta no sabem on estar el risc , jo avui m’he adonat que ahir vaig estar amb una persona que ha estat en contacte amb gent que la setmana passada estava en aquell país . Sort que no serà greu sembla , però si un dia ho es ? i serem a temps?.

divendres, 24 d’abril de 2009

Per el mal temps

Com alguns ja sabeu m’agrada la fotografia , que practico sovint i sobretot quant viatgem , el cas es que moltes vegades el problema es el temps .Quant plou tirar fotos es un problema doncs els objectius es mullen i ens mostren gotes més tard en el visionat de les preses que hem fet , apart de que l’electrònica i la humitat no son gaire amigues .
Solucionar el problema es des de fa temps el meu repte , doncs aguantar el paraigua , fer anar el zoom , enquadrar i disparar em trobo que em falten mans o bé em mullo .
No he trobat una cosa senzilla i útil que es pugui comprar i que funcioni , per tant he passat a l’acció .
Moltes equacions i càlculs de resistència no han fet falta , però potser algun dia la NASA m’haurà de comprar el projecta ............. ah no que allà dalt no hi plou
No ha estat gents difícil de acoblar a la rosca del trípode de la càmera un petit accessori fet amb tub de coure que permet d’aguantar el paraigua mentre tires la foto i un cop feta tornes agafar el paraigua i llestos . El muntatge es molt fàcil i es munta amb segons , apart de que si no vols muntar el trípode no cal treure-ho .
I com sempre , una imatge val més que mil paraules .


Powered by Garbi24

Ara ja podeu riure ........però jo no em mullo i segur que quant plogui i tingueu una càmera a la mà ....pensareu .......... la mare quil va.........

dijous, 23 d’abril de 2009

El meu llibre



No disposaré de gaire temps per remenar entre llibres en el dia d’avui , però he encarregat a qui me’l ha de regalar que busqui sense parar entre tots els estants, que per mi aquest any , m’agradaria sens dubte trobar un exemplar com aquest per poder-lo tenir en la meva biblioteca , juntament amb tots els més preuats per mi .




Com a home em toca , i tinc ganes , de deixar aquesta rosa per a totes les que passeu per aquí , agafeu-la amb compte , no us punxeu i regueu-la sovint amb els vostres escrits .
Bon Sant JORDI

diumenge, 19 d’abril de 2009

Crear

De vegades la natura ens dona, mitjanant els seus elements ,coses curioses que val la pena, segons crec ,de donar-les hi una oportunitat de ser alguna cosa més que un simple tronc .
Això em va passar l’altre dia quant en trobar un tronc d’arboç amb una forma força curiosa . Em va semblar tant peculiar que semblava un pecat no donar-li una oportunitat i que acabés reduïda ac endres en la llar de foc de casa .
La pregunta es ,que en farem d’això? , tot i que s’ha de reconèixer que té el seu encant per la forma curiosa que ha agafat, després de tota una vida ofegada per un altre planta cargolada al seu voltant . Aquesta es la troballa

Primer procedeixo a treure-li tota l’escorça per que llueixi el seu interior de fusta noble amb el seu característic espiral natural .

Un cop acabat la feina es donar-li equilibri , doncs la seva màxima esplendor serà en posició vertical ( com moltes de les coses ) . La solució esta en una bona base de fusta d’una densitat considerable per tal de que el seu pes ajudi en l’equilibri .
Un cop acabat tot això em pregunto que en faig , per tal de donar-li un ús i que no sigui només un tonc d’arboç amb la seva retorçada forma . Després de deixar-lo una setmana en repòs ( el tronc i el cervell) s’encén una llumeta que em diu , potser quedaria bé com una tauleta entre modernista i rústica ( coi quines barreges ) . Doncs si, m’hi poso a fer una tauleta de tipus “modernisticarústica” ( un disseny encara per descobrir) però amb molta visió de futur ara que estem en crisi .
Res que hem quatre cops de ribot , quatre claus ( de clavar ) i poca cosa més ha sortit això .

La veritat es que funciona , doncs ara mateix m’està aguantant el vas de whisky que m’estic prenent mentre gaudeixo del teclat de l’ordinador i la satisfacció d’haver creat alguna cosa que, almenys a mi m’agrada .
A veure que en diu la critica blocaire

dimecres, 15 d’abril de 2009

Responsabilitat



Fa temps que m’adono de que la gent passa més de tot , les coses no es prenen tan seriosament com abans , o son manies meves o s’està perdent la responsabilitat . Això no seria greu si no fos perquè dintre d’aquests oficis de tanta responsabilitat en els que moltes vegades està en joc la vida de persones o l’ensenyança del seu futur , també es troben persones que d’alguna manera tan els hi fa el resultat de la seva feina i que l’únic que esperen es l’hora de plegar , caps de setmana i vacances .
No em vull ficar amb cap col·lectiu en concret , doncs aquesta malaltia està en tots els oficis i edats , però per posar exemples em trobo que en l’ensenyança trobes professorat que es preocupa per que tot funcioni i que s’ho passen bé amb la seva feina i d’altres ( dit per ells mateixos ) que van allar a fer uns temes marcats i que el que vulgui seguir que ho faci i el que no , allà ell . Amb els metges , passa el mateix , molts senzillament no t’inspiren confiança i acabes anant a demanar altres visites i fent un promig del que et diuen , o tens sort i trobes una persona que veus que s’implica amb el tema , es posa en situació i potser es el que menys sap sobre el tema però la seva responsabilitat el fa bo en el seu camp . He vist gent amb alguna copa de més a altes hores de la nit a qui l’endemà esperen en un quiròfan , això per mi es falta de responsabilitat .
En el meu terreny , construcció , i que tracto gent de tot tipus em trobo amb el mateix , no pots confiar amb quasi ningú , tothom va a la seva bola i son pocs els que s’impliquen i son responsables , fan lo just , per tenir les espatlles cobertes i prou .
Asta els nens crec que son menys responsables que abans , i d’això no en son ells els culpables , però cada cop es més evident que fan el mínim possible i que la seva responsabilitat quant son adolescents deixa molt que desitjar , doncs el consum d’alcohol ,estupefaents i sexe cada cop es produeix més aviat i no hauria de ser un problema si es fes responsablement .
Per mi el millor professional no es el que més sap , si no el més responsable , doncs la seva responsabilitat li farà fer la seva feina correctament .
La meva responsabilitat sobre l’escrit em fa demanar perdó , per endavant , per si algú que pateix la malaltia ho llegeix .

diumenge, 12 d’abril de 2009

Un plaer.....

De bon matí tenir-la entre les mans amb la rigidesa que la caracteritza , observant la perfecció de les seves formes i amb la mesura que ens té acostumats , es quant t’adones que tens ganes de fer-ho , de posar-la allà , posar-la a dins d’aquella cavitat humida i calenta que espera impacient . Cal aprofitar el temps i fer-ho abans de que es refredi , doncs perdria tot el seu al•licient .
L’experiència em diu sobradament que si es posa allà , en sortirà humida , tova i que gaire estona la deixarà en un no rés , haurà perdut tota la seva presencia que tan ufana la feia .
Un plaer que no es pot deixar escapar , i que cadascú repeteixi les vegades que li convingui o vingui de gust .
Per si algú no li ha quedat clar us poso un vídeo del mateix moment en que es produeix l’acte que ens omple de un gran plaer .

video

Sentiu vosaltres el mateix plaer , en aquests dies de descans.............

dimecres, 8 d’abril de 2009

Ecològic


Va començar com una petita prova i amb els cinc anys que hi porto, s’ha convertit en tota una afició, que tot i que vol la seva dedicació, per mi es molt gratificant veure com creixen i maduren les coses . Es un veritable plaer fer una amanida amb productes acabats de collir del hort on saps el que realment menges .
Es totalment ecològic doncs no hi poso res més que adob natural i aigua , els productes son més lents a l’hora de créixer i la seva producció també es més minsa , però per mi queda sobradament recompensat per la qualitat . En quant a les malalties o plagues que hi pugui haver ho tracto amb insecticides biològics que alguns d’ells no son altre cosa que extractes de plantes .
Al mateix temps també es molt didàctic per els nens doncs aprenen , veuen créixer inclús planten , el que amb un temps es menjaran , algunes vegades inclús es reserven alguna peça en exclusiva.
Els resultats de vegades et sorprenen amb alguna peça com aquesta que vaig recollir l’any passat .


Reconec que es una cosa que t’ha de agradar i has de tenir temps i ganes per fer-ho , però jo almenys , quant arribo a casa el vespre poder dedicar-me mitja hora en aquest trosset em relaxa i son varis els dies que les cabòries de tot el dia, queden enterrades enmig de les regues de tomates , pebrots , mongetes i altres .
Pensant-t’ho bé , vaig ara buscar alguns alls tendres per fer una bona truita , acompanyada amb una amanida d’escarola acabada de collir .

dilluns, 6 d’abril de 2009

Macros de primavera

Observant l’empenta amb la que totes les plantes fan honor al temps que estem , no m’he pogut estar de donar una volta per el jardí, recollir unes imatges i fer aquest muntatge , on d’una ullada es pot veure tota la força que porten dintre les plantes .
L’únic que no es de casa es la maduixa , però estan tan bones que no m’he pogut estar de posar-la . Espero que tots vosaltres porteu la mateixa força interior i que podeu gaudir-la.
Fent click a la foto es pot veure a mida natural

Per donar una nota de color, al dilluns .

dijous, 2 d’abril de 2009

Just o Correcta ?

Moltes son les vegades en que ens trobem amb la dificultat de saber que fer davant d’una decisió per tal de ser justos o correctes i encertar amb la decisió, doncs moltes vegades lo correcte no es del tot just .
Una manera diferent d’explicar la diferencia de quant una cosa es justa o es correcta en clau d’humor .

Es troben dos advocats a la porta d’un hotel de luxe i se’n adonen que cada un va acompanyat de la dona de l’altre , després de passar la incomoditat inicial , un li diu amb to solemne i amb tota dignitat a l’altre : Estimat company , vista la situació en que ens trobem crec que lo just i lo correcte seria que la meva dona vingués amb mi cap al cotxe i la teva tornés amb tu .
Però l’altre li respon amb la mateixa solemnitat : Coincideixo amb tu que potser això seria lo just i lo correcta , però no n’estic tan segur que sigui lo just , doncs vosaltres esteu sortint de l’hotel i nosaltres estàvem entrant !!



Definitivament en aquest cas no seria just tot i que potser seria lo correcta .